Resposta al portaveu del PP

Víctor Alexandre

Publicat: el 12/abr/19
Opinió| Columnes

El supremacisme és una de les xacres de la humanitat i es troba en l'origen de la major part dels conflictes sagnants de la història: l'extermini d'indis en la colonització nord-americana, l'extermini d'indis en la colonització espanyola, l'extermini de negres, l'extermini de jueus, l'extermini d'homosexuals... També l'anorreament de pobles cultures i llengües per imposar-hi les lleis, la cultura i la llengua d'un Estat autodeclarat superior han estat una constant al llarg dels segles i sembla que romandrà en el futur. Només cal mirar que, més enllà de l'evolució tecnològica, els humans d'avui continuem immersos en els mateixos conflictes que els humans de fa 2.000 anys.

Dic això, perquè el senyor Álvaro Benejam, portaveu del Partit Popular a Sant Cugat, ha publicat un escrit a Cugat.cat que demostra fins a quin punt, atesa la ideologia totalitària que traspua, hauran de passar molts anys abans que una teòrica Europa dels Pobles, no pas el club d'estats que és ara la Unió Europea, cínicament al·lèrgica al drama social d'altres pobles del planeta, pugui ser una realitat. L'ascens de la ultradreta a Espanya, França, Alemanya, Àustria, Holanda... n'és un bon exemple. Espanya, però, és un cas especial, i no sols perquè la ultradreta ha tingut sempre el poder de l'Estat, sinó perquè ara, a diferència d'altres llocs, s'ha diversificat. En altres paraules: són els mateixos, exactament els mateixos, però utilitzen noms diferents. Tres en concret: PP, Vox i Ciudadanos.

Referint-se al meu article 'La gran derrota de Ciudadanos i PP', publicat el 29 de març passat, Álvaro Benejam, portaveu d'aquest darrer partit, diu un munt de coses. Vegem-ne algunes. Diu que la pancarta de l'Ajuntament que denuncia l'existència de presos polítics no es pot emparar en la llibertat d'expressió perquè una institució ha de ser neutral i no 'partidista'. Com és lògic, tractant-se del portaveu d'un partit d'ideologia totalitària, al senyor Benejam li sembla partidista denunciar la violació de drets humans en comptes d'un deure indefugible de tota institució democràtica. Les pancartes dels ajuntaments catalans que demanen llibertat per als presos polítics no representen cap partit, sinó que, com en totes les causes socials, són els partits els que, en funció de la seva ideologia, s'hi senten identificats o no. I els drets humans estan per damunt dels partits, raó per la qual els consistoris, justament perquè són la representació del teixit social d'una població, estan moralment obligats a correspondre-hi, ja sigui per denunciar l'homofòbia, la xenofòbia, el racisme, la violació de drets civils, l'empresonament de persones innocents, etc.

El senyor Benejam arriba a l'extrem de dictar sentència contra els presos polítics, abans fins i tot que ho faci el tribunal del judici-farsa espanyol, tot afirmant que han comès 'sedició, entorpiment d'actuacions judicials i/o malversació de cabals públics'. Déu n'hi do! I, per si fos poc, hi afegeix que 'al·legar violació de drets humans per una presó preventiva és caure en el victimisme'. Aquí em sembla innecessari dir res més, ja que el senyor Benejam i el seu partit es retraten tot sols. Exactament igual que ho fan amb l'enfilall de mentides que el senyor Benejam aboca en el seu escrit contra la llengua catalana, sense que vingui a tomb. Per als totalitaris, per als supremacistes, el fet que la Generalitat protegeixi la llengua catalana, una llengua inferioritzada que fins i tot està prohibida al Congrés i al Senat espanyols, sí, prohibida!, i que per culpa d'això està prohibida també al Parlament Europeu, és un atac a la llibertat d'expressió. Déu meu, com es poden dir tantes barbaritats sense que li caigui la cara de vergonya. Però és normal, perquè si una cosa no ha tingut mai la ultradreta és vergonya.

Té gràcia que el senyor Benejam defineixi l'Estat espanyol com una 'democràcia plena'. Les democràcies plenes, senyor portaveu del PP, no tenen presos polítics, les democràcies plenes no tenen exiliats, les democràcies plenes no imposen un pensament únic i feixista com 'la unidad de España', les democràcies plenes no empresonen artistes ni censuren les seves obres, les democràcies plenes no creen bandes terroristes per matar persones, les democràcies plenes no espien els dissidents polítics i els líders dels partits opositors, les democràcies plenes no es neguen a demanar perdó pels seus crims, les democràcies plenes no organitzen judicis-farsa amb testimonis programats i perjurs, les democràcies plenes no criminalitzen colors ni dicten als periodistes dels mitjans públics les paraules que han de dir i les que no, les democràcies plenes no emmordassen la societat. Això només ho fan els règims feixistes.

Té gràcia que el PP, que és el viu retrat del supremacisme, al costat de Vox i Ciudadanos, gosi acusar l'independentisme en general, i a mi en particular, de 'supremacista'. Doncs bé, supremacista és aquell que imposa la seva identitat nacional a un altre, supremacista és aquell que apallissa els qui volen decidir democràticament per mitjà de les urnes, supremacista és aquell que branda la seva constitució com una espasa per damunt dels drets humans, supremacista és aquell que tracta Catalunya com si fos un poble inferior i mancat del dret de seure amb el seu nom al costat de la resta de pobles lliures del món. Supremacista és vostè. Supremacistes són vostès. Escampadors d'di cada cop que tenen un micròfon o una càmera al davant.

Tanmateix, m'agrada el senyor Benejam en dues coses. La primera, quan, per mitjà del seu escrit, es defineix com 'L'odiador'. Suposo que al·ludeix a la recollida de signatures que ell i el seu partit van fer per Espanya sota el lema 'contra Catalunya'; i la segona, quan afirma sense embuts: 'Sí, sóc ultranacionalista espanyol'. Denota sinceritat, i la sinceritat, sempre és d'agrair.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista