Agressions sexuals a les dones

Víctor Alexandre

Publicat: el 8/mar/19
Opinió| Columnes

Tot coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, em sembla força avinent parlar de les dades que han facilitat els Mossos d’Esquadra amb relació als delictes comesos l’any 2018 contra la llibertat sexual a Sant Cugat. En total, serien catorze delictes. Si fa no fa, un delicte cada quatre setmanes. Pràcticament la mateixa xifra que l’any 2017, que va ser de quinze. Vint-i-tres el 2016. És a dir, que Sant Cugat té bastant estandarditzat el còmput anual de delictes d’aquesta naturalesa, cosa que és preocupant. Recordem que estem parlant de delictes denunciats. N’hi ha molts altres que no consten enlloc per la senzilla raó que les víctimes opten pel silenci.

La tipologia d’aquesta mena de delictes té diversos nivells i abasta des dels tocaments fins a la violació amb penetració. En aquest sentit, hi ha la creença que aquestes agressions acostumen a produir-se al carrer, en discoteques o en llocs foscos i solitaris. Però és una creença esbiaixada, perquè, malgrat que aquests llocs són certament propicis, hi ha un altre escenari força habitual: l’àmbit familiar. És a dir, que molts abusos sexuals i violacions tenen lloc a casa de la pròpia víctima, on l’agressor acostuma a ser un familiar o, fins i tot, el marit o company de l’agredida.

Hom pot pensar que un marit difícilment pot ser el violador de la seva dona per la senzilla raó que és el marit. Ser el marit, vist així, li donaria carta blanca per allitar-se amb la muller quan li vingués de gust i, per tant, encara que ella no volgués, l’acte en si mateix mai no podria ser qualificat de violació. Doncs bé, seria una violació. Casar-se no equival a la compra de cap ésser humà. Hi ha homes que pensen que el matrimoni obliga la dona a atendre sistemàticament els seus requeriments sexuals, i que ells, consegüentment, exigint que s’obri de cames contra la seva voluntat, no l’estarien violant, sinó fent ús d’un suposat dret matrimonial.

Aquesta mentalitat, tan arrelada en milions d’homes al món, converteix la dona en una mena de subordinada que, en negar-se a ser-ho, estaria ofenent la masculinitat del seu amo. És el mateix ‘amo’ que, quan encara no tenia muller, feia tocaments no demanats a les dones partint de la base que la voluntat femenina està subordinada a la voluntat del mascle. I és que són molt mascles els tocadors i els violadors, són tan mascles que només tenen força bruta.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista