El plany del petit comerç

Víctor Alexandre

Publicat: el 1/mar/19
Opinió| Columnes

Un dels planys més persistents a Sant Cugat, i també en la majoria de ciutats europees, és la despersonalització dels seus carrers més cèntrics. El preu del lloguer en l’anomenat Eix Comercial santcugatenc, especialment els carrers Valldoreix, Santa Maria i Santiago Rusiñol, és tan elevat que resulta insostenible per al petit comerç de proximitat.

Els milers d’euros que s’han de pagar mensualment per mantenir una botiga de roba o de menjar, posem per cas, constitueixen una desmesura amb relació als ingressos que hi entren. Cal tenir moltíssimes vendes per poder cobrir les despeses (lloguer, sous, serveis, taxes...) i, a més a més, tenir uns beneficis que compensin mínimament l’esforç i la dedicació. Això fa que només els qui són propietaris dels establiments, no pas llogaters, puguin resistir. I, consegüentment, tot plegat provoca la substitució dels comerços tradicionals per franquícies que despullen el centre de la ciutat de molts elements propis de la seva idiosincràsia.

Un altre tema és que no tots els comerços que obren portes a Sant Cugat són fruit d’un estudi de mercat. N’hi ha que hi vénen atrets per la imatge de ciutat rica els habitants de la qual lliguen els gossos amb llonganisses. Pressuposen que tots els que hi vivim som milionaris, gaudim de torres de luxe amb piscina i tenim un parell de cotxes de gamma alta al garatge. I, és clar, al cap d’un any, un cop descoberta l’autèntica realitat, pleguen perquè els creditors se’ls mengen vius, cosa que també va en detriment de Sant Cugat, ja que, com diu Jesús Carballo, gerent de Sant Cugat Comerç, ‘Si vaig a un lloc on hi ha una botiga de roba, l’endemà hi ha un bar i després una altra cosa, se’m fa molt desagradable com a client’.

És obvi, doncs, que hem de protegir com sigui els establiments tradicionals de Sant Cugat amb mesures imaginatives que contrarestin la tendència a americanitzar la vida dels europeus modificant-ne els hàbits i empenyent-los a viure gairebé dintre del seu automòbil i a fer les compres en centres comercials perifèrics concebuts com a temples del consum. Contribuir al manteniment del comerç tradicional indica autoestima col·lectiva i és una manera de preservar la nostra identitat local.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista