L'alfabetització mediàtica

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/gen/19
Opinió| Columnes

No fa gaire, la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona va organitzar una taula rodona amb diversos professionals del periodisme i l'ensenyament per debatre sobre l'alfabetització mediàtica informacional. És a dir, abordar els canvis comunicacionals que el món tecnològic ha provocat i està provocant en els infants i en els joves, tenint en compte que avui dia constitueixen per si mateixos un dels mercats més importants del món. I l'edat no para de davallar. De fet, són ells els qui millor dominen els ginys electrònics en el context familiar fins al punt que, sense els seus coneixements, els avis, i tot sovint els pares, se senten perduts, cosa que dificulta el control d'aquests últims sobre allò que els fills consumeixen.

Fixem-nos que mai, fins ara, no havia estat possible que una persona pogués fer arribar una idea, un parer, un comentari, una imatge o una filmació des de casa seva, en un instant i a tot el món. I, per la mateixa raó, mai tampoc no havia estat possible que ningú pogués ser-ne receptor amb idèntica immediatesa. És un tema molt profund, aquest, perquè sense una alfabetització mediàtica tots esdevenim víctimes potencials de les anomenades 'fake news', notícies falses, que, alhora, en reproduir-les, ens converteixen a nosaltres en artífexs directes de l'efecte multiplicador del frau.

Comparteixo, doncs, l'opinió que va manifestar Mònica Lablanca, directora de Cugat.cat, una de les ponents de la jornada a la UAB, en què la cursa per la immediatesa a què es veuen abocats els mitjans de comunicació oficials és altament perillosa, atès que la por a transmetre amb retard una informació determinada empeny a no contrastar-la com cal, i això, com és lògic, repercuteix negativament en la credibilitat del mitjà. Una credibilitat, certament, que només es guanya amb ètica. I és que l'ètica i la immediatesa, en termes periodístics, no acostumen a fer bona parella. Hem de tenir en compte que els mitjans oficials, precisament per la seva ascendència en la societat, tenen l'obligació de verificar tot el material que els arriba per molt important i urgent que sigui o sembli.

L'alfabetització mediàtica (i també digital), per tant, és vital no sols per comprendre i fer ús dels documents hipertextuals, sinó per desenvolupar un esperit crític en els nostres infants i joves que els faci refractaris a esdevenir purs objectes de consum o transmissors de mercaderia.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista