La violència espanyola

Víctor Alexandre

Publicat: el 9/nov/18
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, l'escriptor gallec Suso del Toro va venir a Sant Cugat, concretament a la biblioteca de Mira-sol, per intervenir en el Festival Nacional de Poesia d'enguany al costat de Marta Pessarrodona i Àlex Susanna. Arran d'això, i també pels molts articles que ha escrit sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, va ser entrevistat per Cugat.cat i, com d'habitud, va dir coses força interessants.

Aquestes en són algunes: 'La defensa de la democràcia a l'Estat espanyol és a Catalunya. [...] El desafiament de la societat catalana ha fet sortir la veritable cara de l'Estat espanyol. [...] S'ha vist un Estat autoritari, amb manca de cultura democràtica, amb manca de respecte cap als seus ciutadans i que fomenta la cultura de la violència. La justícia és qui ha exercit aquesta violència. [...] Tots els governs arribats després de la mort de Franco s'han basat a no qüestionar ni el rei ni la Constitució. [...] Els mitjans de comunicació i els mateixos partits polítics estan escalfant l'opinió pública espanyola explicant mentides i amagant informació sobre què passa realment a Catalunya.'

Doncs sí, així estan les coses realment. De fet, aquesta no és només la visió de Suso del Toro, des de la distància, sinó d'un munt d'intel·lectuals i juristes d'arreu del món que es posen les mans al cap en veure com l'anomenada Transició espanyola no va ser més que una mascarada darrere la qual s'amagaven les essències més totalitàries i esfereïdores de l'Estat espanyol. Mentre Catalunya s'ha mostrat submisa com un anyell, els diferents governs i tribunals espanyols no han hagut de llevar-se la màscara de 'demòcrates'. Ningú no els plantava cara i per a ells tot anava com una seda. Però a partir del moment que Catalunya ha dit 'prou!', l'Espanya eterna, aquella Espanya que mai, mai al llarg de la seva història, no ha dialogat ni negociat amb ningú, perquè només entén el llenguatge de la força, de la violència, de la imposició, del 'ordeno y mando' i de l'anorreament dels qui no s'agenollen, ha mostrat tot allò que amb tant de zel havia intentat amagar aquests darrers quaranta anys.

Catalunya ha llevat la disfressa de l'Estat espanyol i l'ha deixat completament nu davant del món, i això encara l'ha enfurismat més. Una cosa és que hom li digui 'demà m'afaitaràs' en privat. Però en públic... En públic és molt més del que el seu orgull i la seva fàtua supèrbia, poden suportar. D'aquí ve tota la ràbia i tot l'afany de venjança que porta a sobre. En realitat, però, tota aquesta ràbia, tota aquesta supèrbia, tota aquesta violència política, policial i jurídica, no són res més que la viva expressió d'un immens complex d'inferioritat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista