I per què? Doncs perquè la política de PP i Ciudadanos consisteix a servir-se de tots els mitjans, sense cap mena d'escrúpol, per desacreditar els Mossos d'Esquadra i justificar la reincorporació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en les nostres viles i ciutats. Són partits d'ideologia ultra i supremacista entestats a ocupar de bell nou, amb aquests cossos, els carrers de Catalunya.
Però més enllà d'això, i centrant-nos en el fet objectiu dels robatoris, la 'solució' no es presenta fàcil, perquè no consisteix a fer que els lladres es desplacin a un altre lloc tot traspassant el problema als veïns d'una altra jurisdicció, sinó a preguntar-nos quina relació hi ha entre els robatoris i els índexs de desigualtat social. L'explotació d'éssers humans i la impossibilitat de guanyar-se la vida dignament empeny molta gent a fer coses que no faria si no se sentís exclosa de la societat. Sí, hi ha màfies, ja ho hem dit. Però veient quin és el sector de negocis que treu més profit econòmic d'aquesta por generalitzada als robatoris, caldria una investigació a fons. Què fa un veí que té por que el robin? Doncs gastar-se diners en mesures de seguretat.
Abans, les mesures coercitives eren més descarades. Venien al teu establiment, t'oferien protecció, deies que no la volies i al cap d'uns dies, casualment, t'entraven a robar. Tornaven els primers per segona vegada a oferir-te protecció, els deies que no, i al cap d'uns dies, casualment, algú et destrossava el local. Tornaven els primers per tercera vegada i ja els deies que sí.
A la vida hi ha lladres que fan la feina bruta i hi ha lladres de coll blanc. No cal entrar a totes les cases per assolir els objectius, n'hi ha prou que les víctimes de robatori escampin una sensació d'inseguretat general. Quan això passa, hi ha un munt de gent que corre a gastar-se els diners per blindar casa seva. Cal, per tant, que les víctimes de robatori procurin no caure en el parany de fer el joc a tercers, ja que és justament el seu rebombori mediàtic el que, per diferents motius, persegueixen determinats partits polítics i els lladres de coll blanc. Com més maror, més peix.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.