L'Estat policial de PP i Ciudadanos

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/mai/18
Opinió| Columnes

Una de les obsessions tradicionals de la ultradreta arreu del món és la profusió de cossos armats; és a dir, l'increment constant d'efectius humans uniformats que omplin els carrers i les places de les ciutats. Si fos per ells, hi hauria una parella de policies a cada cantonada, i una altra a la porta de cada escala de veïns. Amb el pretext que aquesta presència és per la nostra seguretat, es deleixen per crear estats policíacs en què tot vianant pot ser un delinqüent en potència que ha de ser dissuadit mitjançant la visió de forces paramilitars. El PP i Ciudadanos, conseqüents amb la seva ideologia ultradretana i ultranacionalista espanyola, somnien amb una Catalunya controlada policialment i per sempre des de Madrid, i, com és lògic, les seves seccions locals de Sant Cugat frisen perquè aquest control es materialitzi al municipi. Quin èxtasi anar pel carrer i poder saludar una parella de la Guàrdia Civil a cada cruïlla: 'Hola don Pepito, hola don José'.

El lema de Ciudadanos és 'policies al carrer', i si poden ser 300, millor que 200; i si poden ser 500, millor que 400. Policies, policies, policies... Més policies que arbres i fanals. Policies que amb el seu uniforme i presència espanyolitzin Catalunya, policies que desconeguin la llengua catalana i que diguin al ciutadà 'Hábleme en cristiano', policies clònics dels qui, al crit de '¡A por ellos!' i exhibint una ferotge catalanofòbia, van venir al nostre país a apallissar-nos dintre i fora dels col·legis electorals. Quina ràbia que els va fer la formidable gestió dels Mossos en els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils i l'admiració internacional que va despertar. Catalunya, com qualsevol Estat europeu, va mostrar al món que no necessita per a res els cossos policials espanyols, com tampoc no els necessiten França, Àustria i Dinamarca. De fet, entre els Mossos d'Esquadra i els cossos espanyols, hi ha un abisme, perquè pertanyen a cultures policials completament diferents. Democràtica, la primera; autoritària, la segona.

La maniobra per imposar forces armades espanyoles pels carrers de Catalunya, exhibint-se com a forces d'ocupació, consisteix a fixar un topall des de Madrid als Mossos que estigui per sota de les necessitats de la Generalitat en la promoció de noves incorporacions. D'aquesta manera, amb l'excusa de manca d'efectius i amb l'ànim de 'col·laborar', els cossos espanyols passarien a reconquerir policialment Catalunya. Primer a poc a poc, 'para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado', i després folkloritzant la policia catalana i agafant-ne el comandament.

És per aquest motiu que PP i Ciudadanos no tenen el més mínim escrúpol a utilitzar demagògicament els robatoris a pisos en benefici de la seva ideologia supremacista i ultranacionalista espanyola. La 'Unitat d’Espanya' tot s'ho val. Així, la culpa de l'increment de la delinqüència no s'hauria de cercar en el model de societat imposat per les polítiques ultradretanes de l'Estat espanyol, que enriqueixen cada cop més els rics i escanyen cada cop més els pobres, sinó en la 'inacció' i la 'manca de garanties' dels governs municipals i de la policia catalana. Tanmateix, tothom ha pogut veure en què consisteixen 'l'acció' i les 'garanties' policials i jurídiques espanyoles: apallissament, emmanillament i emmordassament de la ciutadania, empresonament de persones innocents, persecució de les persones en funció de les seves idees, criminalització de l'independentisme, expansió de la catalanofòbia, vulneració de la llibertat d'expressió, censura del pensament artístic, i, en definitiva, violació sistemàtica dels drets humans. Just els elements que configuren l'Estat totalitari.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista