Natura i literatura en un petit bosc urbà

Víctor Alexandre

Publicat: el 6/abr/18
Opinió| Columnes

Els catorze anys d’existència del Bosc Literari de la Serreta, situat entorn dels carrers Canal de la Mànega i Estret de Messina, a Sant Cugat, és un cas paradigmàtic del que pot aconseguir una associació veïnal en la preservació d’un espai natural determinat. Un dia, tement-se que això que en diem progrés hi posés asfalt allà on hi havia arbres, l’Associació de Veïns La Serreta-Bosc d’en Saladrigues es va reunir i va infantar la feliç idea de fer-ne un bosc literari amb una colla de plafons que imprimirien caràcter a la zona i enriquirien el passejant mitjançant la lectura de petits fragments de llibres amb temàtiques diverses. I ha estat un èxit; un èxit consolidat.

És cert que el vandalisme fa que més d’un cop es vegin obligats a substituir algun plafó malmès, però són incidents més aviat aïllats. La praxi del Bosc Literari, per als qui no n’hagin sentit parlar, consisteix a canviar anualment la temàtica dels plafons. És a dir, renovar-ne els textos, renovar-ne els autors i, en definitiva, renovar les visions del món que s’hi mostren. L’edició d’enguany es va inaugurar el 28 de gener passat i està dedicada al centenari de l’arribada del tren a Sant Cugat. Com sabem, l’Ajuntament s’ha bolcat a celebrar aquesta commemoració amb tota mena d’actes, que inclouen conferències, exposicions i representacions teatrals, i, per tant, el Bosc Literari, amb el suport del govern local de Valldoreix, ha decidit contribuir-hi oferint imatges i informació de les set estacions de ferrocarril del municipi: les Planes, la Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-sol, Sant Joan i Volpelleres.

Si no hi heu estat mai, us convido a deixar-vos-hi dur un dia qualsevol. Tot i que estareu ben a prop del brogit mundà, el verd dels arbres i la piuladissa dels ocells us produiran la sensació que la ciutat queda ben lluny. Un cop allà, hi ha dues coses que podeu fer: prendre-us el recorregut com un passeig tot aturant-vos de tant en tant davant de cada plafó, o anar-hi proveïts d’un llibre, asseure-us en un banc de fusta i lliurar-vos a la lectura i a la tranquil·litat de l’indret. Sereu en un petit recer de pau que ja té catorze anys d’història i que recull els fruits d’un veïnat imaginatiu, entusiasta i perseverant amb una combinació exquisida de natura i literatura.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista