Natura i literatura en un petit bosc urbà

  • Comparteix:

victor.alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 6/abr/18
Opinió
Més Columnes de l'autor
PDF

Els catorze anys d’existència del Bosc Literari de la Serreta, situat entorn dels carrers Canal de la Mànega i Estret de Messina, a Sant Cugat, és un cas paradigmàtic del que pot aconseguir una associació veïnal en la preservació d’un espai natural determinat. Un dia, tement-se que això que en diem progrés hi posés asfalt allà on hi havia arbres, l’Associació de Veïns La Serreta-Bosc d’en Saladrigues es va reunir i va infantar la feliç idea de fer-ne un bosc literari amb una colla de plafons que imprimirien caràcter a la zona i enriquirien el passejant mitjançant la lectura de petits fragments de llibres amb temàtiques diverses. I ha estat un èxit; un èxit consolidat.

És cert que el vandalisme fa que més d’un cop es vegin obligats a substituir algun plafó malmès, però són incidents més aviat aïllats. La praxi del Bosc Literari, per als qui no n’hagin sentit parlar, consisteix a canviar anualment la temàtica dels plafons. És a dir, renovar-ne els textos, renovar-ne els autors i, en definitiva, renovar les visions del món que s’hi mostren. L’edició d’enguany es va inaugurar el 28 de gener passat i està dedicada al centenari de l’arribada del tren a Sant Cugat. Com sabem, l’Ajuntament s’ha bolcat a celebrar aquesta commemoració amb tota mena d’actes, que inclouen conferències, exposicions i representacions teatrals, i, per tant, el Bosc Literari, amb el suport del govern local de Valldoreix, ha decidit contribuir-hi oferint imatges i informació de les set estacions de ferrocarril del municipi: les Planes, la Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-sol, Sant Joan i Volpelleres.

Si no hi heu estat mai, us convido a deixar-vos-hi dur un dia qualsevol. Tot i que estareu ben a prop del brogit mundà, el verd dels arbres i la piuladissa dels ocells us produiran la sensació que la ciutat queda ben lluny. Un cop allà, hi ha dues coses que podeu fer: prendre-us el recorregut com un passeig tot aturant-vos de tant en tant davant de cada plafó, o anar-hi proveïts d’un llibre, asseure-us en un banc de fusta i lliurar-vos a la lectura i a la tranquil·litat de l’indret. Sereu en un petit recer de pau que ja té catorze anys d’història i que recull els fruits d’un veïnat imaginatiu, entusiasta i perseverant amb una combinació exquisida de natura i literatura.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista

  • Comparteix:


TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Los equipamientos sociosanitarios que no llegan

Estrella Salanova

Ernest Lluch, una vida per la pau i la justícia social

Elena Vila

25N: fins que la por i la vergonya canviïn de bàndol

Esther Madrona

L'IBI puja o no puja?

Carles Brugarolas

Flanejar per a viure

Ramon Costafreda

Allò que el cavall ens va ensenyar

Dimitri Defranc

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.

Publicitat

© 2024 | Entitat Pública Empresarial Local (EPEL) Cugat.cat