La destitució del cònsol de Finlàndia

Víctor Alexandre

Publicat: el 2/mar/18
Opinió| Columnes

La ràbia és un sentiment molt negatiu, perquè no aporta res de bo a la persona que el pateix, però no ens queda més remei que acceptar-lo, perquè és un sentiment animal, els éssers humans també som animals, i encara que nosaltres, individualment, no l'experimentem, difícilment podrem evitar que altres persones l'experimentin. Una altra cosa és que la ràbia també l'experimenti un Estat. Un Estat, certament, està governat per persones, i aquestes persones poden sentir una ràbia ferotge contra un col·lectiu o contra una col·lectivitat; el problema s'esdevé quan algú empara la seva ràbia en els poders de l'Estat i se'n serveix per agredir tant com pot el col·lectiu o la col·lectivitat odiada. D'això, malauradament, la història de la humanitat en va plena.

Encara no sabem on portarà la ràbia de l'Estat espanyol contra l'independentisme català, però sembla tan desbocada que no té bon presagi. Sense cap mena d'escrúpol, enfollit com un fonamentalista religiós amb els seus dogmes, l'Estat espanyol menteix, apallissa, empresona, censura, inhabilita, emmordassa, inventa delictes, fabrica proves falses, trepitja parlaments, manipula eleccions, viola drets humans i, entre un munt de barbaritats més, persegueix càrrecs polítics democràticament escollits pel sol fet de ser independentistes. La ràbia desfermada és capaç d'això i molt més.

És, doncs, fruit d'aquesta ràbia, que l'Estat espanyol exerceix pressions internacionals perquè l'independentisme català, que és profundament pacífic i democràtic, sigui percebut com a satànic. Tot allò que va contra la Unitat d'Espanya és satànic. Absolutament tot, ja que, com tothom sap, la Unitat d'Espanya és una llei divina que cap ésser humà no pot ni tan sols qüestionar. Recordem que hi ha persones a la presó per no volen deixar de ser independentistes. El sol fet de voler la independència de Catalunya ja les converteix en delinqüents. L'únic problema és que no hi ha prou presons per a tants milers i milers i milers de 'delinqüents'.

Per això l'Estat espanyol ha pressionat el ministeri d'Afers Exteriors de Finlàndia fins a aconseguir la destitució del seu cònsol honorari, Albert Ginjaume, per haver convidat a un dinar del cos consolar, al World Trade Center, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, en qualitat de cinquena autoritat de Catalunya com a presidenta de la Diputació de Barcelona. És a dir, que el poder dictatorial espanyol arriba a l'extrem de dir amb qui pot dinar i amb qui no pot dinar el cònsol d'un altre país, per més que el convidat no sols no sigui cap terrorista, sinó una persona plenament honesta i lliure. I tot perquè el municipi de Mercè Conesa forma part de l'Associació de Municipis per la Independència. Aquest és el delicte. Però si això és delicte, per què no detenen l'alcaldessa i el cònsol? No els detenen perquè no poden i perquè l'Estat espanyol és tan covard que fa per via telefònica tot allò que no pot fer de cap més manera. 'Si no podem empresonar a qui ens dóna la gana', és el seu lema, 'l'emmordassem i s'ha acabat'. Es dóna la circumstància, ves per on, que el cònsol finlandès viu a Valldoreix i que, per tant, Mercè Conesa és la seva alcaldessa. Com és lògic, quan el senyor Ginjaume va convidar l'alcaldessa d'Hospitalet de Llobregat, l'espanyolista Núria Marín, al dinar consolar mensual, no hi va haver cap problema. El problema és convidar persones que no siguin espanyolistes.

Segons explica el senyor Ginjaume, el protocol no permet que Finlàndia es negui a fer la destitució, si no és que vol obrir un conflicte diplomàtic amb Espanya. Podria, això sí, com a contrapartida, destituir un cònsol espanyol a Finlàndia. De moment, un diputat del Parlament finlandès ha dit que demanarà un informe complet sobre la qüestió, atès que la destitució del cònsol a Catalunya l'ha presa unilateralment el Ministeri d'Afers Exteriors escandinau, sense informar-ne el primer ministre i el govern del país.

La ràbia desfermada de l'Estat espanyol contra l'independentisme català no té límits i treu del mig tota persona que no encaixa amb el pensament únic del Règim. Ja ho va fer l'any 2016 amb el cònsol de Letònia, i el 2017 amb els cònsols de Bulgària i Filipines. Però tot plegat, com dic, no és més que complex l'inferioritat i por. Por que el món escolti la veu dissident catalana i la manca d'arguments per rebatre l'inalienable dret dels pobles a decidir el seu destí. L'orfenesa d'arguments democràtics obliga l'Estat espanyol a fer ús d'aquesta violència covarda, que consisteix a emmordassar totes les veus que el posen en evidència. Tan encegat està, que no s'adona que no hi ha res ni ningú que el posi més en evidència que ell mateix.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista