L'atac a la seu de l'ANC a Sant Cugat

Víctor Alexandre

Publicat: el 16/feb/18
Opinió| Columnes

El 6 de febrer passat, la seu de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Sant Cugat va patir un acte vandàlic de caràcter nacionalista espanyol amb una pintada a la façana de vidre que deia 'Secta'. Unes hores després, l'ANC ho va denunciar per Twitter dient: 'Brètols, covards, destructors... són les persones que han fet les pintades a la nostra seu de Sant Cugat. Creuen que així ens faran callar? Mai'. La pintada, com informava Cugat.cat, es va fer el mateix dia que el jutge Pablo Llarena, amb casa al nostre municipi (quantes noves violacions dels drets humans ha de cometre aquest senyor perquè Sant Cugat el declari 'persona non grata' a la ciutat?) va rebutjar la petició de llibertat de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, adduint que hi ha 'risc de reiteració delictiva' perquè 'manté el seu ideari sobiranista’.

Ara el món ja ha vist que en el règim totalitari espanyol tot s'hi val. Espanya s'ha convertit en la Turquia de la Unió Europea i es criminalitzen i s'empresonen persones innocents acusant-les de dissidència amb el pensament únic del Règim. El Règim, però, com tots els règims absolutistes, és covard fins al moll de l'os i hi ha coses que no gosa fer a cara descoberta. Per això té lacais no menys covards que, quan no els veu ningú, li fan la feina bruta. Aquest és el cas dels lacais que van fer la pintada a la seu de l'ANC. Ells, incapaços d'actuar a cara descoberta davant de tothom, també s'amaguen amb nocturnitat i traïdoria, cosa que retrata molt bé la baixesa moral del seu ideari.

Cap pintada, això no obstant, no farà callar l'ANC, per la senzilla raó que cap demòcrata no pot callar davant la violència del totalitarisme ni transigir davant els intents d'emmordassar un poble i fer que s'agenolli, que demani perdó per existir i que besi els peus del supremacisme. No hi ha res més sectari que el supremacisme. De fet, el nacionalisme espanyol és tan conscient de ser una secta, que necessita escriure la parauleta en parets alienes en un anhel desesperat d'alliberar-se de l'acomplexament que arrossega disfressat de prepotència. Ho té pelut, tanmateix. La pintada la van fer un dimarts, però després del dimarts va venir el dimecres, i després el dijous, i després el divendres, i així successivament. La pintada ja no hi és, i l'ANC es manté impertorbable. I és que abans s'acabarà la tinta dels supremacistes que l'energia de l'ANC.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista