El complot de la Cavalcada de Reis

Víctor Alexandre

Publicat: el 12/gen/18
Opinió| Columnes

Sóc conscient que el tema d'aquesta columna d'avui és un tema menor, un tema d'aquells que no generen polèmiques ni grans controvèrsies. Tanmateix, és un tema nostre, un tema local, que, ves per on, cada any aplega en un sol dia i en una hora concreta milers de santcugatencs, milers de famílies que porten els seus infants al centre de la ciutat perquè vegin la cavalcada de Reis.

Es tracta, certament, d'una mentida descomunal, una mentida que és fruit de la confabulació de tota la societat per tal de fer somniar uns infants que, amb la santa innocència de l'edat, viuran la nit més màgica de tota la seva vida. Tots hem estat infants i recordem el delit amb què ens allitàvem la nit del 5 de gener i la il·lusió amb què ens llevàvem el dia 6. Cap altra il·lusió no és comparable, i no pas perquè no en tinguem d'altres, d'il·lusions, en fer-nos grans. Naturalment que en tenim. Però cap és comparable a la de la nit de Reis, perquè és una il·lusió meravellosament pura i lliure dels anhels, de les ambicions i dels càlculs racionals que ens acompanyaran en l'edat adulta. N'hi ha prou de veure els ulls amb què els infants es miren Melcior, Gaspar i Baltasar, quan aquests els saluden des de les seves carrosses envoltats de joguines, per saber què és la felicitat.

Però per fer possible aquesta escenificació, per poder vestir de versemblança aquest complot unànime i gegantí que és la cavalcada de Reis en si mateixa, cal la implicació de molts sectors socials, des de l'Ajuntament fins a diverses entitats. En la cavalcada d'aquest 2018 hem tingut, a més, la implicació del Taller d'Escenografia del Teatre-Auditori amb la persona de Carles Pujol al capdavant. Ell, amb el seu grandíssim talent, ha dissenyat unes carrosses que per la seva exquisidesa serà bo que es guardin amb cura a fi de poder-les fer servir en anys successius. Ara no tenim carrosses llogades, ara tenim les nostres pròpies carrosses.

D'acord amb el mite, l'Orient havia de ser present en les carrosses i en els camells de tots tres Reis. I Carles Pujol ho ha reflectit situant l'origen del rei blanc en la zona del Pròxim Orient més propera a Europa, que seria l'antiga Pèrsia, el rei ros a l'Índia, i el rei negre a l'Àfrica. Algú pot pensar que tot plegat, tenint com a destinatari la mainada, no mereix pas tanta cura i tanta precisió, ja que els infants, quan són molt menuts, s'ho empassen tot. Però jo ho aplaudeixo, perquè indica respecte. Allà on alguns dirien 'ja està bé, no t'hi escarrassis', en Carles Pujol i el Taller d'escenografia del Teatre-Auditori hi han posat talent, entusiasme i esforç per fer més creïble el complot dels adults i per captivar encara més els emocionats esguards dels infants. La meva felicitació.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista