Les agressions espanyolistes a periodistes

Víctor Alexandre

Publicat: el 17/nov/17
Opinió| Columnes

La meva solidaritat amb els periodistes del 'Tot Sant Cugat' que van ser insultats i assetjats en la concentració ultranacionalista espanyola del 6 de novembre passat davant l'Ajuntament contra la pancarta que deia 'Llibertat presos polítics. Democràcia'. Va ser una concentració que, com totes les que porta a terme aquesta gent, es va caracteritzar per la violència. De vegades és contra persones, d'altres contra edificis o institucions i d'altres contra mitjans de comunicació que no se sotmeten als principis totalitaris de la 'unidad de España'. Això, però, només és una petita mostra del que voldrien fer si poguessin. Però no poden. Sortosament, no poden.

El que sí que fan, perquè és de franc, és intentar impedir que el periodisme que no és hispanocèntric pugui desenvolupar lliurement la seva feina. Insulten els professionals, els tapen les seves càmeres amb banderes espanyoles perquè no puguin filmar les destrosses que fan i les cares dels responsables, obliguen els vianants a besar la bandera, tapen la visió dels automobilistes i dels motoristes que passen pel seu davant i, empesos per un immens complex d'inferioritat, no en tenen prou de dir allò que són, també exigeixen que els altres siguin el mateix que ells. La frase a Sant Cugat, com a tot arreu, era aquesta: '¡Eres español! ¡Eres español! ¡Eres español!' i així indefinidament.

Com jo mateix deia en una columna anterior, és cert que no tots els concentrats es lliuraven a la violència. No caldria sinó! Però la indolència davant d'agressions a edificis institucionals i a informadors considerats desafectes al Règim, converteix els passius en còmplices. Diu la saviesa popular que 'qui calla consent', i jo vaig ser testimoni ocular de fins a quin punt els concentrats no actius consentien amb una mirada complaent o, en el millor dels casos, indulgent. Tota passivitat en situacions en què algú dels 'teus' està exercint la violència contra tercers constitueix un acte d'aquiescència que possibilita, agreuja i fa més duradora l'agressió. Els qui ara volen ocupar Catalunya Ràdio, TV3 i altres mitjans públics són els mateixos que voldrien emmordassar també mitjans privats com El Món, Vilaweb, Racó Català, etc. De fet, res no els agradaria tant com ampliar la xifra dels deu presos polítics actuals a milers i milers. Ens tancarien en camps de futbol. Emmanillar i emmordassar han estat sempre els valors suprems del totalitari.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista