Van dir que no votaríem, i vam votar

Víctor Alexandre

Publicat: el 6/oct/17
Opinió| Columnes

Van dir que ens havien pres les urnes, i vam tenir urnes; van dir que ens havien pres les paperetes, i vam tenir paperetes; van dir que no hi hauria referèndum, i vam fer el referèndum; van dir que no votaríem, i vam votar. I els qui ho deien, són els mateixos que es neguen a anul·lar els judicis del franquisme; els mateixos que protegeixen encara avui els antics dirigents franquistes; els mateixos que, titllant-nos de 'nazis', els condecoren públicament; els mateixos que van mentir dient que l'Iraq tenia armes de destrucció massiva; els mateixos que van continuar mentint dient que l'atemptat de l'11 de març de 2004, reivindicat per Al-Qaida, era obra d'ETA; els mateixos que ara menteixen dient que l'1 d'octubre passat la Guàrdia Civil i la policia espanyola no van apallissar milers de catalans a les portes i a l'interior dels col·legis electorals.

Aquesta gent, que és la ultradreta del sud d'Europa, és la mateixa que gosa pronunciar les paraules 'democràcia' i 'Estat de dret' amb tot el cinisme del món. 'Democràcia' i 'Estat de dret' són conceptes nobles que fan de bon escoltar quan són certs i honoren les societats que els tenen com a divisa, però repugnen en sentir-los de llavis d'un règim absolutista i catalanofòbic com l'espanyol, que criminalitza les urnes i els referèndums, que persegueix i deté els qui permeten que la gent s’expressi i que viola els drets humans impunement.

A Sant Cugat, per sort, no van venir. A Castellbisbal, sí. A Castellbisbal, a només vuit quilòmetres de la nostra ciutat, la Guàrdia Civil, que és un cos militar, no ho oblidem, va apallissar menors d'edat que estaven concentrats a les portes de l'institut-escola Les Vinyes, de primària i ESO. S'entén, doncs, que un munt d'alcaldes del Vallès Occidental, entre els quals Mercè Conesa, hagin fet una declaració institucional comuna blasmant aquesta barbàrie de l'Estat espanyol contra Catalunya.

Jo vull agrair personalment el paper dels membres de Protecció Civil, que d'una manera que no cal especificar per prevenció davant la dictadura del Règim, van fer costat a la ciutadania. Gràcies a ells, el personal dels col·legis electorals es va sentir més segur per poder dur a terme, si hagués calgut, els plans previstos de salvaguarda de les urnes, de les actes i dels vots. Protecció Civil, fent honor al seu nom, va protegir les persones. Va protegir el civisme de la ciutadania de l'atac embogit de l'Estat espanyol. S'entén que dos dies després del referèndum, Sant Cugat els retés un emotiu homenatge a la plaça de la Vila. Quin ambient més meravellós i fraternal que vam viure l'1 d’octubre i amb quin afecte es rebia les persones de 92, 94, 96 anys que, ja fos amb crosses, cadira de rodes o amb caminadors, anaven a votar. Són vivències màgiques que creen sentiment de pertinença i que, per anys que passin, romandran per sempre en el nostre record.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista