Un exemple de fermesa femenina

Víctor Alexandre

Publicat: el 21/abr/17
Opinió| Columnes

Com és lògic, ja fa temps que tots hem rebut a casa calendaris comercials de sobretaula del 2017. Jo també en vaig rebre alguns. Tanmateix, n'hi havia un que em va cridar l'atenció. Potser sobta que en parli ara, però és que pel mig han sorgit altres temes més lligats a l'actualitat que no permetien un ajornament. Aquest sí, ja que de la qüestió que ha despertat el meu interès se'n pot parlar en qualsevol moment de l'any.

El calendari en qüestió pertany a l'empresa immobiliària Amat, amb seu a Sant Cugat, i mostra en cadascuna de les seves pàgines -una per cada mes de l'any- la fotografia d'una de les persones que hi treballen o que hi col·laboren, així com el càrrec que ocupa. Fins aquí no hi ha res de particular, és clar. El que m'ha interessat és el fet que totes aquestes persones siguin dones. Em sembla esplèndid. El calendari comença dient 'Som dones, dones de l'entorn immobiliari', i des de les dues directores, Joana Amat i Immaculada Amat -és una empresa familiar-, fins a les treballadores i col·laboradores, hi trobem dones. No hi ha cap més al·lusió a aquesta qüestió, però les imatges ho diuen tot.

El desequilibri que encara hi ha en la nostra societat entre homes i dones en l'àmbit laboral és tan gran, fins i tot pel que fa a pensions (400 euros de diferència en favor dels homes), que resulta gratificant veure que hi ha empreses petites prou sensibilitzades que intenten contrarestar-ho. Segurament és un gra de sorra, atès que el domini, d'acord amb el marc androcèntric en què ens movem, és abassegadorament masculí. Però això no li resta mèrit. Al contrari, indica consciència social, autoestima de gènere, esforç per canviar una realitat injusta i capacitat resolutiva per aconseguir-ho.

El fet que les dones cobrin de mitjana un 26% menys que els homes, amb una diferència que implica 7.000 euros menys anuals, és escandalós i vergonyós alhora, cosa que també té efectes en el terreny de la conciliació entre vida familiar i vida laboral. Les dones dediquen moltes més hores a les tasques domèstiques que no pas els homes, tenen una taxa d'atur superior i són absolutament minoritàries en els llocs d'alta direcció. I les que hi arriben guanyen un 16% menys de mitjana que els seus homòlegs masculins.

Com veiem, tenim encara molta feina a fer en el camí de la igualtat de drets i d'oportunitats. Per això em sembla tan lloable la praxi compensatòria de la immobiliària Amat. Tant de bo que el seu exemple s'estengui i doni fruits. Ens calen referents, per petits que siguin, i aquest n'és un.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat