Una visita molt instructiva

Víctor Alexandre

Publicat: el 24/mar/17
Opinió| Columnes

El 9 de març passat vaig coincidir a Cugat.cat amb l'arribada dels alumnes de dues classes de quart d'Eso de l'Escola Collserola, és a dir, infants de nou anys d'edat, que visitaven les instal·lacions de l'emissora supervisats per la tutora Gemma Botey i la monitora Adela Campos. Fou un encontre que em va semblar deliciós, perquè és interessantíssim observar l'atenció que posen els nens i nenes d'aquesta edat en tot allò que se'ls explica.

Davant seu, descrit amb detall per la persona responsable d'aquesta tasca a Cugat.cat, els infants tenien davant dels seus ulls tot un món periodístic completament desconegut que els semblava fascinant. Això s'emmarca dins d'un programa de dinamització col·lectiva impulsat per l'Ajuntament de Sant Cugat que sota el nom de 'Coneguem la ciutat', ofereix diferents propostes una de les quals és justament aquesta: apropar els infants, des de primer de primària fins a quart d'Eso, a la realitat del món de la comunicació a través dels mitjans de què disposa la ciutat.

La tecnologia domina avui una part importantíssima de la nostra existència, i els infants són fills d'aquesta nova forma de vida. Només cal veure les diferents velocitats amb que menuts i grans es familiaritzen amb els nous ginys electrònics. Una velocitat meteòrica per part dels primers, i molt més lenta o preventiva per part dels segons. De fet, estem parlant de dos mons generacionals: un món que té com a tòtem la immediatesa, i un món educat en la cuina de foc lent.

Aquest canvi cultural ha propiciat que hom arribi a creure que avui dia, en l'època de la immediatesa, tothom pot ser periodista si té un telèfon mòbil a la mà. N'hi ha prou que filmi allò que està veient i que ho pengi a Internet perquè, d'allò, se'n pugui dir notícia. És ben cert que actualment tots els mitjans se serveixen sovint d'imatges facilitades per ciutadans anònims amb voluntat de servei, perquè és obvi que un mitjà de comunicació no pot ser a tot arreu en tot moment. Però sempre hi haurà una gran diferència entre la veracitat contrastada d'aquella imatge que ens dóna el mitjà i la manca de garanties que, en aquest sentit, presenten la fotografia o el vídeo anònims penjats a la xarxa.

I això ho van poder veure els infants de quart d'Eso de l'Escola Collserola en la visita que van fer a Cugat.cat. Van veure que darrere les imatges, les veus i els textos que apareixen en un mitjà de comunicació professional hi ha la tasca gegantina d'un munt de persones que potser passen desapercebudes però sense les quals és impossible servir periodísticament la col·lectivitat. És important que els infants coneguin tot aquest rerefons per contrarestar la tendència generalitzada a la superficialitat. Ho dic en el sentit que sovint, en l'atracció infantívola pel periodisme, pot més el desig fantasiós de sortir a la tele i d'esdevenir un presentador famós que no pas la voluntat de ser el redactor que forneix de contingut allò que diu el presentador o de ser el reporter que es juga la vida per transmetre'ns la realitat esfereïdora d'una zona en conflicte.

Jo sóc escriptor, però també sóc periodista, i, en aquest cas, és com a periodista que vull agrair a l'Escola Collserola el seu interès per apropar els seus infants a aquest món més desconegut del periodisme, un món poc llampant, sens dubte, però que és la columna vertebral d'una professió meravellosa.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat