Rajoles, vianants, furgonetes i camions

Víctor Alexandre

Publicat: el 20/gen/17
Opinió| Columnes

Ara fa unes setmanes, a propòsit d'un article meu que suggeria que les furgonetes municipals de neteja de la rambla del Celler circulessin sobre el terra del carril bici en comptes de fer-ho sobre les rajoles per on passen els vianants, atès que es trenquen per raons lògiques de pes, un senyor, mitjançant un comentari, feia una consideració i una proposta que em semblen pertinents comentar.

Considerava, l'esmentat senyor, que és una contradicció denunciar la invasió dels carrils bici per part d'alguns propietaris de gossos i, alhora, trobar raonable que els serveis de neteja facin servir aquests carrils. Dit així pot semblar contradictori, certament. Però avui dia, en què sembla que amb prou feines tenim temps per llegir en diagonal, és força habitual fer abstracció d'un parell de frases d'un text i obviar-ne la resta, cosa que, malauradament, porta a interpretacions esbiaixades que deformen o pretenen ridiculitzar el text original. Per tant, aclarim aquest biaix.

La invasió constant dels carrils bici per part de molts passejadors de gossos és una falta d'urbanitat sense cap fonament, ja que les zones de gespa que els fan costat són prou amples perquè la invasió no tingui cap mena de sentit, més enllà, és clar, de la indolència de l'amo del gos. Dit això, la pregunta és: té sentit que les furgonetes municipals de neteja de la rambla circulin per aquest carril a fi de no malmetre les rajoles per on passen els vianants? La resposta és que no seria admissible si estiguéssim parlant d'una circulació constant. És a dir, d'un nombre de furgonetes elevat que anés amunt i avall tot el dia. Però no és el cas. El pas d'una o dues furgonetes de neteja al dia no es pot qualificar d'invasió generalitzada. En el pitjor dels casos, estaria força més justificat que el dels passejadors de gossos. En canvi, n'hi ha prou amb el pas d'una sola furgoneta, que pesa entre una i dues tones, perquè una rajola es pugui trencar.

Pel que fa a la proposta, l'amable senyor demanava que l'Ajuntament de Sant Cugat canviï tot l'enrajolat de l'eix de vianants -absolutament tot- per tal que, mitjançant una rajola més resistent, hi puguin circular cotxes, furgonetes i camions. És una idea interessant. Per això sap greu que la proposta no aportés cap dada sobre aquesta rajola que, tot i estar pensada per al pas de persones, aguanti igualment el pas de camions. També és una llàstima que no aclarís qui hauria de pagar el canvi de tot l'enrajolat o si potser, en la proposta, ja hi anava implícit l'oferiment personal de finançar-la. Ja sé que són petits detalls sense importància, aquests, però sempre és bo saber-los. Mentrestant, amb relació a la rambla del Celler, que era, al capdavall, el veritable tema de l'article inicial, la urbanitat, el civisme i el sentit comú semblen solucions més assequibles i econòmiques.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat