La visita de Mr. Scrooge

Víctor Alexandre

Publicat: el 13/gen/17
Opinió| Columnes

Les festes d'aquests darrers dies i alguns temes d'actualitat no m'han permès comentar un lectura teatral que va tenir lloc a Sant Cugat, el 22 de desembre passat, i que em va semblar esplèndida. Em refereixo a 'Conte de Nadal', de Charles Dickens, dirigida per Francesc Cerro-Ferran i interpretada per Enric Majó i Jaume Comas. No era la primera vegada que l'obra venia a la ciutat, ja ho havia fet l'any 2013, però l'escenari era diferent. En aquella ocasió va ser la Biblioteca Central, la Gabriel Ferrater, i aquest cop ha estat la Biblioteca Miquel Batllori, a Volpelleres.

L'encant de les obres immortals de la literatura és que cada cop que t'hi apropes hi descobreixes alguna cosa nova, ni que sigui un petit enfilall de mots que jutges exquisits. La figura de l'avar senyor Scrooge, en concret, té les seves arrels en un personatge de la divertida i extensíssima 'Pickwick', del mateix Dickens -meravellosament traduïda al català per Josep Carner- en la qual apareix un sagristà i enterramorts anomenat Gabriel Grub a qui l'autor descriu com un subjecte malagradós, desavinent i solitari que la Nit de Nadal, mitjançant la visita d'uns follets al cementiri, reflexiona sobre la seva manera de ser contraposada a les persones que, malgrat haver de treballar durament per guanyar-se el pa, saben trobar l'alegria en mig de les privacions. El 'Conte de Nadal', com dic, van sorgir d'aquí, i, a banda de representar-se arreu del món en moltíssimes llengües, se n'han fet diverses adaptacions al cinema. En aquest sentit, recomano al lector la revisió del film 'Scrooge' amb Albert Finney, en el paper de Scrooge, i Alec Guinness, en el del fantasma de Jacob Marley, el seu soci difunt.

Amb una escenografia austera, una tauleta, dues cadires i dues tasses de te, Francesc Cerro-Ferran va construir un petit univers d'humanitat, fet de sentiments i d'emocions, a través de dos grandíssims actors com Jaume Comas i Enric Majó. Quin plaer veure'ls interpretar! Quin plaer sentir la musicalitat de la prosa de Dickens en els seus llavis! Que agraït que se sent l'espectador davant la càlida humilitat d'una escenificació recitada com aquella sobre el valor de les coses senzilles i la sensibilitat vers els altres. Gràcies Francesc, gràcies Jaume, gràcies Enric per aquests deliciosos setanta-cinc minuts.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat