Totalitaris covards contra l'estelada

Víctor Alexandre

Publicat: el 25/nov/16
Opinió| Columnes

Un dels trets més identificadors del totalitari és l'odi que sent contra tots els qui no pensen com ell. No hi fa res que la seva opció, un cop passada per les urnes, sigui merament testimonial al municipi on viu. La derrota electoral, lluny de fer-lo reflexionar, encara l'enfurisma més i fa que se senti empès a intentar destruir físicament tot allò que li ho recorda. Aquest és el cas dels totalitaris que van esparracar l'estelada que onejava a la plaça d'Octavià de Sant Cugat empesos per l'odi que els provoca una bandera que, a diferència de la seva, no s'ha enarborat mai per esclafar militarment pobles, cultures i llengües.

Mancats d'arguments racionals i sabent-se en fals, no se'ls acut res més que titllar els demòcrates de 'totalitaris' tot autoanomenant-se 'Veïns per la Democràcia i Contra el Poder Totalitari'. Té gràcia que el seu nom sigui una mixtura d'allò que odien, la democràcia, i d'allò que són, totalitaris. Poc acostumats a comptar vots, per més que no els hauria de ser difícil comptar-ne tan pocs, les seves actuacions són sempre violentes i enemigues viscerals de la llibertat d'expressió. Ells han d'arrencar, esparracar i destruir per fer-se veure. No és que els agradi saber-se esperpèntics, però encara suporten menys saber-se insignificants.

Al costat de l'estelada esparracada hi van deixar aquesta nota: 'Prou de robar-nos! Prou d'abusar del poder públic. Prou d'usar les institucions en benefici propi. Prou de dividir. Prou de robar-nos l'espai públic. Sant Cugat és de tots.' Ves per on, parlen de robar els mateixos que, de l'espoliació fiscal de Catalunya, en diuen 'solidaritat'; parlen d'abusar del poder públic, ells, que són fanàtics d'aquest pensament únic religiós anomenat 'Espanya'; parlen d'usar les institucions, ells, que han destruït la divisió de poders i han convertit els tribunals de justícia en tribunals polítics com en els règims dictatorials; parlen de no dividir, ells, que criminalitzen la dissidència; parlen de l'espai públic, ells, que destrueixen tota simbologia que no sigui la seva; parlen en nom de tots, ells, que amaguen la seva identitat cobrint-se el rostre amb un passamuntanyes.

Ells, els del passamuntanyes, tenen un partit que els defensa, però. Es tracta de la formació ultranacionalista espanyola Ciudadanos, que va aplaudir la seva acció i els va qualificar de 'valents'. 'Valents', els covards que no tenen valor de donar la cara i que actuen de matinada per no ser vistos per ningú. Com hi ha món! A veure si resultarà que en realitat són ells mateixos. No, no ho crec. A veure si resultarà que es diuen 'valents' entre ells per compensar la seva covardia. No, no ho crec. A veure si resultarà que de dia es posen corbata i de nit passamuntanyes. No, no ho crec. A veure si resultarà que de dia fan política i de nit kale borroka. No, no ho crec. O potser sí?

El que és obvi, perquè ho pot veure tothom, és que, mal que els pesi, l'estelada torna a onejar a la plaça d'Octavià, al costat del Monestir, perquè, com van reflectir les passades eleccions municipals, és una bandera que representa la major part de la ciutadania. I diu molt a favor de Sant Cugat que la major part de la seva gent s'identifiqui amb un símbol que defensa un principi democràtic inalienable, com és el dret de tots els pobles de la terra a decidir lliurement el seu destí. Ells, els del passamuntanyes, es defineixen a si mateixos per mitjà de l'odi a aquest principi.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat