Ball de xifres i un llibre ballable

Víctor Alexandre

Publicat: el 20/mai/16
Opinió| Columnes

Les últimes dades publicades sobre els índexs de lectura a Catalunya són preocupants, perquè estan per sota de la mitjana europea i perquè, de la gent que llegeix, només un 26% ho fa en català. En espanyol ho fa un 71%. Déu n'hi do les xifres! Són xifres que ballen any rere any, però sempre al ritme de la mateixa tonada. Aquesta situació és especialment greu si tenim en compte que Franco fa més de quaranta anys que és mort i ja hi ha una generació i mitja que ha estat escolaritzada en català. Tot plegat ens demostra que sense mesures polítiques contundents i desacomplexades, com ara les del Quebec amb el francès, serà difícil que les coses canviïn.

Un altre tema és la gent que no llegeix mai en cap llengua. Exactament hi ha un 34% de catalans que no llegeix mai cap llibre. Ni un! Deuen ser-ne al·lèrgics. Si és així, caldria que el Departament de Salut inclogués aquesta particularitat en el llistat d'al·lèrgies. Ja se sap, hi ha gent al·lèrgica al pol·len, als llegums, als gossos, als conills, als gats..., i n'hi ha que ho és als llibres. Tot és veure un llibre i esternudar: 'Aaatxim!'. I després ve la rinitis, molta rinitis, o rinoconjuntivitis, o urticària, o lesions cutànies. És terrible, terrible!

Però si hi ha un sector totalment desemparat en el món de les lletres és el de la poesia. Els poetes ho tenen encara més pelut per aconseguir que la societat s'assabenti de la publicació dels seus llibres. I és una llàstima, perquè hi ha llibres que contenen treballs esplèndids que sovint passen desapercebuts en aquesta selva anomenada mercat. Un d'aquests llibres és 'Arma d'Amor', d'Albert Ubach. Guardonat amb el Premi de Poesia Jacint Verdaguer 2014, es tracta d'un homenatge personal a la Companyia Elèctrica Dharma que, utilitzant com a referent alguns dels temes musicals del grup, Ubach s'endinsa en el terreny de l'amor i de la mort, d'aquell amor que perdura indissoluble a través del temps, fins i tot després de la mort de la persona estimada. Intueixo que aquest és el cas de l'autor amb relació a la Muntsa, la persona a la qual dedica els poemes. Fem-ne un petit tast:

'Com estimo aquest silenci que fondeja la meva ànima...

A l'ombra del til·ler el vent saqueja
la tomba incendiada dels somnis.
En aquell temps de blanca benaurança,
jardí dels déus a la rosada germinal
i d'ales batent a les gegants flames de la immoral paüra,
llosa esquerpa d'amenaça i feu latent de la temença,
migrat aucell avui de l'estivança eterna.'

Albert Ubach ja fa un cert temps que viu al Bages, però anteriorment ho havia fet a Sant Cugat -fins i tot havia treballat com a redactor a Cugat.cat- i seria molt positiu que els poemes d''Arma d'Amor' poguessin fer-se sentir en l'edició d'enguany del Festival Nacional de Poesia que se celebra a la ciutat.

L'edició del llibre, a més, és exquisida, perquè conté unes il·lustracions de Josep Pascual tan belles que el fan irresistiblement seductor a la vista i al tacte. És un llibre que es fa estimar. Ho és per l'enriquiment espiritual que suposa la seva lectura i pel plaer gairebé sensual de tenir-lo a les mans. Una autèntica delícia.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat