El cas dels contenidors cremats

Víctor Alexandre

Publicat: el 4/mar/16
Opinió| Columnes

En el moment de redactar aquestes línies, s'han cremat divuit contenidors a Sant Cugat en els dos primers mesos de l'any. Divuit. Tanmateix, per curiós que sembli, els bàrbars que els calen foc continuen sense ser identificats i en disposició d'incendiar-ne més. I ho faran, perquè se senten impunes. Cal tenir en compte que no estem parlant d'una malifeta puntual, fruit d'un estúpid rampell juvenil, estem parlant d'accions coordinades en diferents carrers i districtes del municipi que es repeteixen a tort i a dret. Estem parlant, en definitiva, d'actes vandàlics i profundament incívics, a més de perillosos.

Amb xifres a la mà, hi trobem quatre contenidors cremats el 5 de gener, dos el dia 10, dos més el dia 24, nou el 10 de febrer i un altre l’endemà. Però allò que causa més estupor, a banda de la impunitat de què gaudeixen els culpables, és que no fa tan sols dos mesos que actuen, sinó tres anys. Tres anys! Jo mateix ja vaig escriure un article a Cugat.cat el 24 de gener de 2014, sobre aquesta qüestió. Per ser exactes, només el 2013 l’Ajuntament va xifrar en 106 els contenidors cremats, cosa que, a 965 euros per unitat, va suposar un cost de més de 102.000 euros. Ara afegim-hi els anys 2014, 2015 i el primer trimestre del 2016, a més dels desperfectes causats a fanals, arbres i cotxes aparcats, i tindrem una xifra encara més forta. De debò només ens n’hem de plànyer?

Fins ara, per sort, no hem hagut de lamentar cap desgràcia personal, però res no diu que això no pugui passar. Ara em ve al cap la xacra esfereïdora i terriblement cíclica de nadons trobats en contenidors aquests darrers anys: a València, a Barcelona, a Palma, a Dènia, a Sant Adrià de Besòs, a Sant Pere Pescador o a Santa Coloma de Gramenet. Prou d’impunitat, si us plau!


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat