La reiniciació de Catalunya

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 19/feb/16
Opinió| Columnes

Tot i que el procés català encara no està culminat ja ha aportat un munt de coses bones. Una d'aquestes coses és la presa de consciència de tantíssima gent que no hi ha dret social més important que la llibertat. És a dir, que la independència de Catalunya no és indestriable dels drets socials, per la senzilla raó que la materialització d'aquests drets està supeditada a la plena llibertat del país. Tenir el plat a taula és important, però encara ho és més que qui se'l menja pugui ser ell mateix i no pas la possessió d'un tercer. El plat és vital per a la vida, és cert. Però quina mena de vida viuràs si, a canvi, t'han pres la llibertat?

Un altre dels fruits que ha donat el Procés és l’aparició de Reinicia Catalunya, una plataforma nascuda amb l’objectiu de promoure la Convenció Constitucional. Aquesta plataforma, per resumir el seu esperit fundacional a grans trets, proposa sotmetre la futura Constitució catalana a un procés participatiu per mitjà del qual el text que en surti reflecteixi veritablement els valors de la nostra societat i els seus anhels. Res a veure amb la Constitució espanyola, que va ser un text cuinat en un despatx de Madrid per set persones de pensament únic, en termes d’Estat, i sota la tutela de l’exèrcit. El model espanyol, com diu Reinicia Catalunya, seria 'l'antimodel'.

Una pregunta que es pot fer molta gent, situats en aquest punt, és qui integra aquesta plataforma. És a dir, quines sigles la impulsen. Doncs bé, al darrere hi trobem diverses organitzacions i entitats, com ara l’Assemblea Nacional Catalana, Juristes per la Independència, Òmnium Cultural, Súmate, Procés Constituent o Sobirania i Justícia, i té com a elements referencials les constitucions dels Estats Units, d’Holanda, d’Islàndia, de Finlàndia, de Suïssa, de Suècia, de Dinamarca o d’Austràlia, entre d’altres, a més dels drets recollits en la Carta de les Nacions Unides, en el Pacte Internacional pels Drets Civils, en el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, en la Carta de la Terra, en la Convenció sobre els Drets i Deures dels Estats i, per descomptat, en la Declaració Universal dels Drets Humans.

La participació de la ciutadania, per tant, es materialitzarà per mitjà de quatre fases la primera de les quals començarà el 5 de març d’enguany, amb debats i propostes, i serà seguida per la institucional, la parlamentària i la del referèndum que, en darrer terme, haurà de donar el vist-i-plau a la Constitució Catalana. Vénen, doncs, dies apassionants, dies que marcaran decisivament la història de Catalunya i que permetran que els catalans, per fi, tot decidint per nosaltres mateixos, siguem amos del nostre destí.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat