Un país nou, no pas ‘un nou país’

Víctor Alexandre

Publicat: el 15/gen/16
Opinió| Columnes

El pas recent d'Antoni Abad, president de la patronal Cecot, per Sant Cugat, arran d'una conferència a l'Aula d'Extensió Universitària, en què va demanar la implicació dels empresaris en la construcció d'un 'nou país' ha estat força interessant, perquè ha explicitat l'ofec que pateix Catalunya per part de l'Estat espanyol i la impossibilitat de seguir formant-ne part per raons urgents de supervivència. I és que els empresaris, per bé que sempre han estat un sector conservador i reticent als canvis, ara s'adonen de les letals conseqüències d'estar sotmesos a un Estat que es reafirma per mitjà de l'anihilació de Catalunya.

La guerra econòmica, jurídica i institucional que l’Estat espanyol manté contra la nació catalana per tal de reduir-la a quatre províncies administrativament descentralitzades en afers domèstics i convertir el seu Parlament, el més antic d’Europa, en una cambra de fireta, té unes repercussions tan gegantines que afecta tots els sectors socials. Ho pateix d’una manera la classe treballadora, i ho pateix, d’una altra, la classe empresarial. I això és així perquè, més enllà del paper de cadascú, tots viatgem en el mateix vaixell, i si aquest s’enfonsa nosaltres ho farem també.

Tanmateix, voldria fer unes precisions catalanocèntriques relacionades amb la conferència del senyor Abad. Especialment amb relació a una de les frases més mediàtiques que va pronunciar: ‘O canviem el país o canviem de país’. En primer lloc caldria saber a quin ‘país’ es referia. Si es referia a l’Estat espanyol, és obvi que no és ‘el país’, sinó l’Estat espanyol. El país, el nostre país, és Catalunya, i, precisament perquè és el nostre, és a les nostres mans canviar-lo. L’Estat espanyol, contràriament, ho té tot molt ben lligat per tal que els catalans no puguem canviar-hi absolutament res. És més fàcil aconseguir la lluna en un cove que democratitzar la mentalitat i les estructures estatals espanyoles.

D’altra banda, tampoc no coincideixo en què ‘canviem de país’. Canviem d’Estat, això sí. Espanya no és ‘el país’ dels catalans per la senzilla raó que ja tenim el nostre, que és Catalunya. I si ja el tenim, per què hauríem de ‘canviar de país’? La Catalunya Estat no canviarà de país, serà el país qui, traient-se del damunt l’opressió espanyola, tindrà l’estatus que tenen les nacions lliures. Per això tampoc no es tracta de fer un ‘nou país’. Del que es tracta és de fer un país nou, és a dir, un país que, sense deixar de ser qui és, s’alliberi de les cadenes que li impedeixen autogovernar-se, tenir veu pròpia al món i poder fer polítiques socials d’acord amb els recursos que genera. La independència és això: decidir per tu mateix i no permetre que ningú se’t declari superior.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat