La nova política
Joan Cabases
Publicat: el 29/abr/15
Opinió|
Columnes
Quan ens fixem en la manera de fer de les organitzacions polítiques, sovint parlem de si són més d'esquerres o de dretes. A la nostra terra, també pren força l'eix que podríem denominar Catalunya - Espanya. I actualment i cada dia més, guanya protagonisme un nou concepte: l'eix entre la nova i la vella política.
Un nou eix, el de la nova i vella política, que distingeix les pràctiques sovint relacionades amb la política feta fins ara, entesa com a molt millorable, de les interessades en el bé comú, properes i transparents.
Un dels factors que podria definir aquesta nova política és la limitació dels mandats: que els regidors, per exemple, no puguin ocupar el càrrec més de dues vegades. Això té com a mínim dues conseqüències positives: d'una banda, ningú no podrà apoltronar-se ni fer de la política la seva professió i, de l'altra, més gent haurà de passar per les institucions, reduint la distància que les separa de la població.
La no duplicitat de càrrecs (tant dins les institucions com de la pròpia organització) podria entendre's també com una forma més neta de fer política. Així, no tornaria a passar això que algú ocupés tretze càrrecs polítics (percebent els respectius tretze sous) al mateix temps. Al final, és qüestió d'honestedat: ocupar diversos càrrecs a la vegada és sinònim de no dedicar-se plenament a cap d'ells.
La participació i la democràcia directa, tot allò que garanteix que qui ho vulgui pugui prendre partit de les decisions importants d'una organització, són símptoma de salut política. Que puguem ser influents sense necessitat de tenir carnets.
La transparència i la revocabilitat de comptes, enteses com a formes per fer possible el control de la feina que fa el partit, seran també cada vegada més demandades. I amb raó: exigir que sigui de domini públic allò que afecta la cosa pública és de calaix.
Aquests, suposo, seran alguns dels criteris per saber reconèixer on se situen les organitzacions polítiques, si més cap al cantó de la política nova o de la vella. Segurament n'hi haurà molts més. De fet, aquests són només alguns exemples que podem trobar al codi ètic de la candidatura conjunta de la CUP i el Procés Constituent aquí a Sant Cugat.
Malgrat que tot això, encara que ara ho puguin anomenar 'política nova', alguns ho porten fent tota la vida.
JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat