Cal Gerrer, la llar de Marilyn Monroe a Sant Cugat

Victor Alexandre

Publicat: el 24/abr/15
Opinió| Columnes

El 17 d’abril passat, a tocar del Monestir de Sant Cugat, es va inaugurar la Casa Museu-Cal Gerrer, al mateix edifici que havia estat la seu de l’antiga Fàbrica de Ceràmica Arpí. Un edifici preciós, per cert, i un dels més emblemàtics de la ciutat. Precisament en Rogeli Pedró en parlava àmpliament dies enrere al 'Diari de Sant Cugat' i explicava que data del 1853, que donava feina a vint-i-cinc persones i que el seu forn tenia una capacitat de deu metres cúbics. El cert és que la restauració ha estat lenta, molt lenta i laboriosa, ja que han transcorregut nou anys d’ençà que van començar les obres i confesso que han estat moltíssimes les vegades que jo mateix, al llarg de tot aquest temps, m’he preguntat quan s’acabarien. L’espera, però, ha valgut la pena i em fa molta il·lusió que se n’obrin les portes, perquè mostra un patrimoni que a partir d’ara serà a l’abast de tothom.

Com és natural, hi haurà exposicions temporals, però, de les que seran permanents, n’hi ha una que atraurà gent de tot arreu pel petit tresor que conté. Es tracta de l’immens arxiu del pintor Frederic Cabanas sobre Marilyn Monroe, un arxiu en què hi podem trobar milers d’objectes personals o relacionats amb la dona que va ser el més gran mite eròtic femení del segle XX. Aneu-hi, us esperen infinitat de llibres, cartells, fotografies, postals, revistes, calendaris, discos, cartes, fragàncies, càmeres fotogràfiques... que són el resum d’una vida curta, només trenta-sis anys, però d’una intensitat excepcional. Fins i tot hi trobareu el ventilador que ella feia servir a ‘La tentación vive arriba’. Passejant-vos per aquell espai, evocareu les més de trenta pel·lícules que va fer en només quinze anys, entre les quals algunes obres mestres, com ara ‘La Jungla d’asfalt’, de John Huston, i ‘Tot sobre Eva’, de Joseph Leo Mankiewicz, i títols formidables com ‘Els senyors les prefereixen rosses’, de Howard Hawks, ‘Niagara’, de Henry Hathaway, o ‘Ningú no és perfecte’, de Billy Wilder. I, naturalment, també podreu apropar-vos a les seves relacions amb els germans John i Robert Kennedy, o amb persones políticament antagòniques amb la ideologia d’Edgar Hoover, director de l’FBI, i que podrien explicar algunes coses de la seva misteriosa mort. El misteri, però, és una part indestriable del mite.

És d’agrair, per tant, que Frederic Cabanas, amant incondicional de Marilyn, vulgui compartir el seu tresor amb nosaltres. I remarco la paraula tresor, perquè estem parlant d’un arxiu singular que ja fa molts anys que va despertar l’interès d’estudiosos i col·leccionistes d’arreu del món. De fet, em sembla recordar que ara fa vint anys aquest arxiu ja va ser motiu d’un reportatge per part d’una televisió nord-americana. Per això vull reproduir les paraules amb què Frederic Cabanas explicava l’any 1992 la raó de ser del seu arxiu: ‘Aquest treball de recerca per a la creació de la meva obra m’ha portat a la dona de la qual tants escriptors, poetes, artistes, etc, han parlat i continuaran parlant. Ella és Norma Jeane, més coneguda com a Marilyn Monroe. Marilyn és poesia viva: art i bellesa en una sola cosa.’

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat