Guerra

Joan Cabases

Publicat: el 17/mar/15
Opinió| Columnes

Mirant els telenotícies, sovint ens quedem de pedra lamentant la mala sort que corren altres indrets del món. I no és per a menys: míssils amunt i avall, militars amb tancs, casc i armilla i civils a la intempèrie. De vegades, podem caure en la temptació de creure que com que aquí no se senten trets regna la pau. Però la guerra, en realitat, és una història que ens agafa a totes.

Ja havia sentit la famosa frase de Warren Buffet, la tercera fortuna mundial: 'Això és una guerra de classes i l'estem guanyant nosaltres'. Ell i el seu patrimoni de 72.700 milions de dòlars no convencen a molts escèptics que la lluita de classes existeixi, però van sortint elements que la fan innegable.

I és que com diu 'Riquesa: tenir-ho tot i voler-ne més', l'últim estudi d'intermón Oxfam, en els propers mesos els 70 milions de persones més poderoses del món acumularan més riquesa que els 7.000 milions de persones restants. Unes xifres que suposen un percentatge colpidor: l'1% gaudeix de més capital que l'altre 99%.

Tal com il·lustren alguns registres econòmics, a més, hi ha barris de Barcelona que en pocs anys de 'crisi' han perdut fins al 40% del seu PIB. Una davallada, poca broma, en boca de molts reporters quan expliquen les barbaritats de la guerra.

De la guerra, això sí, que totes teníem entesa com a guerra. La dels míssils amunt i avall, la dels militars amb tancs, casc i armilla i la dels civils a la intempèrie. Resulta que estem totes ficades en una gran batalla, mundial i interclassista. Potser els mil milions de persones que viuen amb menys d'1,25 dòlars al dia ja ho sabien, però aquesta percepció pot no haver calat entre les classes populars del primer món.

Una guerra mundial i interclassista que nodreix l'avarícia d'un grup reduït de persones, segurament anònimes i amb poc ànim de notorietat, que domina el món i la seva sort. No tenen nacionalitat, no tenen elements que els faci pertànyer a res. Només un amor incondicional pels bitllets més grossos i diverses patologies dignes d'estudi, possibles totes elles en un marc socioeconòmic com el que tenim. I la seva victòria més gran, l'acceptació de l'statu quo per part d'un percentatge considerable de la població mundial, convençuda a la força per unes elits polítiques i comunicatives que obeeixen al poder que comença i acaba el cercle, el capital.

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat