Trens

Nacho Ferrer

Publicat: el 10/mar/15
Opinió| Columnes

Per la nit somnio trens. Trens que van amunt i avall plens de gent, idees, sentiments i fins i tot alguna persona. Com a somni nocturn no té cap mena d'importància, ja que vaig en tren cada dia i les meves inclinacions sentimentals ratllen el tedi heterosexual.

Els trens de la línia del Vallès passegen amunt i avall per un piló i mig d'estacions, i cada estació és un niu de tràfecs, encontres i discòrdies que se sumen a la petita història de cada plaça que les acull. Una plaça que lliga dos talls de ferro a una ciutat sencera, amb totes les seves vivències, paraules i imatges, i que les fa sortir als ulls de viatgers, passatgers i bestioles diverses que recorren la comarca més enllà de la muntanya i fins el mar. M'ha quedat maco de collons.

Cada dia milers de persones tenen els seus ulls posats en algun moment als murs de la nostra ciutat, i en aquests murs s'hi veu la nostra vida. Ara mateix no hi ha res pintat en aquests murs, i a mi em sabria greu que algú pensés que en les nostres vides no hi ha res. Cap color, cap paraula, cap missatge.

Ara tenim un tren que porta el nom de Sant Cuga, jo li demano a Sant Cugat que pintem aquest tren i tot el seu voltant amb els nostres colors, la nostra història i la nostra imatge de ciutat viva.

NACHO FERRER és codirector de 'NiTrad' de Cugat.cat, casteller, ballador de Mediterrània i bastoners quan pot, exjugador del PHC Sant Cugat, temerari quan el deixen i precari com qualsevol altre