Aquesta vergonyosa intromissió té la seva arrel en el fet que els nacionalistes espanyols són tan al·lèrgics a la llibertat d’expressió com els vampirs ho són a la llum del dia, cosa que arriba al paroxisme davant d’una estelada, perquè els recorda la magnitud del seu fracàs. Pensa, l’absolutista, que tres segles de sotmetiment sistemàtic haurien d’haver estat un període més que suficient per espanyolitzar Catalunya i esborrar-ne tota consciència nacional, però resulta que no. Els tres segles de rentada de cervell no han servit de res i l’operació no ha reeixit. La prova és que la senyora Margarit ha arribat als setanta anys amb plena consciència de la seva identitat. És catalana i estima la seva terra, i precisament perquè l’estima la vol lliure. Els qui la volen sotmesa, els qui la volen subordinada a Espanya, mai no podran destruir les seves conviccions. Per això, si un dia, tot fent camí, passeu per davant del número 4 de la plaça Augusta, alceu el cap i mireu l’estelada de la senyora Margarit. Ara, fruit de la sibil·lina coacció que ha rebut, la seva bandera no és només un símbol de llibertat, també és un símbol de fermesa. I, qui sap, potser hi hagi algun veí silenciós que, davant l’extorsió aquí explicada, decideixi solidaritzar-s’hi penjant, també ell, una estelada al seu balcó.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.