El 9N i el 10N

Joan Cabases

Publicat: el 11/nov/14
Opinió| Columnes

Hem de felicitar-nos per haver-ho fet possible. A Catalunya són 2.305.000 les persones que han participat del 9N, amb uns resultats del 81% a favor del 'sí-sí', un 10% pel 'sí-no', i un 4,5% pel 'no'. Aquí a Sant Cugat, les xifres parlen de 32.130 votants, amb un 82% pel 'sí-sí', un 12% de 'sí-no' i menys d'un 3% pel 'no'. Uns vots i uns votants que hem de considerar com un desafiament a l'Estat, si tenim en compte tota la pressió per deslegitimar el procés que s'ha exercit de forma bruta des de l'estat espanyol.

I és que el govern espanyol hi havia posat tot l'aparell en contra i pot fer-se una enumeració de fets que a tots ens seran coneguts. Per començar, prohibició de la campanya oficial per la consulta i, en canvi, campanya anticonsulta governamental amb tots els seus mitjans afins col·laborant en la causa molt agressivament. Seguidament, prohibició a utilitzar infraestructures i serveis i prohibició d'utilitzar el cens. Per últim, amenaces jurídiques a institucions i persones i exhibició policial i militar els dies previs. I sí, malgrat tot, dos milions tres-cents cinc mil catalans i catalanes han desobeït el règim, s'han mobilitzat i han anat a posar un vot a l'urna.

Lluny de deixar-nos enlluernar per l'excepcionalitat dels fets, però, ara toca seguir al peu del canó i tenir en compte que encara no ens hem mogut de lloc ni hem trencat amb res. Seria una llàstima que la determinació i la il·lusió de tantes persones, no sols en el 9N sinó ja d'antic, acabessin sent el pretext perquè el govern convergent canalitzés la situació per obrir un procés de negociació amb un estat espanyol que, com deia diumenge nit en Quim Arrufat, 'ha perdut tota autoritat política i moral sobre Catalunya'.

I per fer-ho haurem de seguir mobilitzant-nos i alçant la veu al carrer. Desobeint. No s'hi val en confiar el futur del nostre poble a líders polítics absolutament allunyats de les nostres raons i interessos esperant que el dissenyin al nostre gust. Cal seguir fent pressió als governs d'aquí i d'allà per quan arribi el previsible dia en què CiU digui 'fins aquí hem arribat', siguem capaços de no donar per bo res que no sigui la independència. Que quedi clar que la nostra aspiració és la d'autogovernar-nos i deslliurar-nos d'un estat com l'espanyol, tolerant amb el feixisme i que no aprecia la pluralitat de nacions que l'integren. I no permetre dubtes ni idees ambigües als teòrics líders institucionals del procés. Com el que deia la presidenta del Parlament Núria de Gispert: 'He votat 'sí-sí' perquè a Espanya s'adonin que volem un canvi'. Un canvi? No. Volem un estat català. I si la cosa anés de canvis no en seria només un.

En qualsevol cas, tampoc no seria gaire engrescador l'estat que poguessin construir la gent de CiU de cara als interessos populars. En sobren les mostres a nivell de Principat i de Sant Cugat, i en aquest sentit voldria aprofitar l'ocasió per denunciar uns fets absolutament vergonyants ocorreguts aquesta mateixa nit al nostre poble. La PAH de Rubí, que porta concentrada set setmanes davant la seu de CatalunyaCaixa al carrer Villà demanant la dació en pagament per una vintena de famílies, ha estat brutalment desallotjada per part dels agents antiavalots de la seu bancària de l'avinguda Torreblanca que ocupava ahir per primer dia. Després de que el col·lectiu hagi rebut cinc multes a 375 euros cadascuna per part de la policia local, cinc furgons de la BRIMO s'han presentat a l'ocupació per fer fora a 13 persones pacífiques que lluiten pel dret a l'habitatge. Mossos traient les porres, colpejant ciutadans i periodistes i arrossegant gent gran per terra fins a fer-los fora al carrer. A dos quarts de dotze d'un dilluns. S'ha de ser molt miserable. Els Serveis d'Emergències Mèdiques van haver d'atendre fins a cinc persones per contusions i atacs d'ansietat, i tot davant de desenes de persones que s'hi van aplegar en suport dels ocupants. En aquestes ocasions, per molta ràbia que faci, convé recordar que CatalunyaCaixa va ser rescatada amb 14.000 milions d'euros, dels quals 12.000 milions es donen per perduts. I que va ser presidida per un conciutadà santcugatenc il·lustre, el socialista Narcís Serra.

Davant d'aquests fets, cal donar tot el suport a la gent de la PAH Rubí, que seguirà amb la concentració del carrer Villà, i a les famílies en procés de desnonament. Cal condemnar l'actuació policial i exigir que s'aturin els desnonaments, cal exigir la dació en pagament per la vintena de casos en procés i cal exigir que l'Ajuntament de Sant Cugat, el mateix que amb el seu silenci permet que capítols com aquest tinguin lloc al nostre poble, aixequi les cinc multes a les persones de la PAH.

Per aquest motiu i per molts d'altres, no ens els creurem mai quan facin la cantarella del 'junts avancem més i avancem millor'. Tindrem present que ho diuen pensant en el bé propi i no en el bé comú, que el seu projecte no és el nostre i que després d'un 9N sempre ve un 10N. I ni ens deixarem prendre aquesta ocasió per canviar moltes coses ni els hi comprarem la moto, perquè sabem de quin bàndol estan. Unitat política amb les elits explotadores per a fer possible referèndums i consultes, en un escenari excepcional, d'acord. Però per a res més. Per dignitat, unitat popular.

JOAN CABASÉS és estudiant de Periodisme, membre de l'Esplai Sarau i militant d'Arran Sant Cugat