Correus, una estructura d'Estat... espanyol

Victor Alexandre

Publicat: el 17/oct/14
Opinió| Columnes

No fa gaire, gràcies a informacions facilitades pel Sindicat CGT (Confederació General del Treball) de Catalunya, vam saber que el Centre de Tractament Automatitzat de Correus, a Sant Cugat, acumulava més d'un milió d'objectes postals sense enviar. Exactament: 1.040.000. La xifra és tan escandalosa, que si aparegués un 28 de desembre tothom pensaria que es tracta d'una notícia falsa. Malauradament, però, la notícia és certa.

La raó d'aquesta acumulació, segons l'esmentat sindicat, és la manca de personal -tot i haver declarat uns beneficis de més de 65 milions d'euros-, cosa que fa que els treballadors en actiu no donin l'abast, que hi hagi zones que quedin sense el repartiment diari i que es vulnerin els drets dels ciutadans a rebre el correu en uns terminis racionals. Aquesta situació resulta encara més grotesca si tenim en compte que el centre de distribució de Correus de Sant Cugat és relativament nou, del 2002, i ocupa 20.000 metres quadrats amb una tecnologia preparada per al tractament de 40.000 enviaments per hora. Doncs bé, res de res. I és que l'arrel del problema no és tecnològica, sinó estructural. Correus, com la Renfe, és una estructura estatal que, malgrat les operacions de maquillatge, encara traspua l'atmosfera del franquisme. N'hi ha prou d'entrar en algunes estafetes per tenir la sensació d'haver travessat el túnel del temps.

Recordo que una de les coses que més admirava d'Alemanya, quan hi vivia, era l'excel·lència del seu servei postal i dels seus ferrocarrils. Aquests últims, a diferència de la Renfe, funcionaven amb una puntualitat extraordinària -com els ferrocarrils catalans- i les incidències eren mínimes. I el servei de correus també era d'una grandíssima eficiència. Era tan eficient, que fins i tot em despertava. Això era degut al fet que, per contrarestar la lentitud espanyola, els catalans que m'enviaven cartes ho feien amb el distintiu 'urgent' sense saber que a Alemanya, les cartes 'urgents' volaven de debò de l'estafeta al destinatari. Volaven tant, que una treballadora de correus, la senyora Grossmann, me les portava en moto a casa a les set del matí pensant-se que es tractava d'una missiva vital. Jo veia aquella senyora tan conscienciada amb la seva feina que mai no vaig voler decebre-la confessant-li que es tractava de cartes merament domèstiques. Pobre dona, amb tantes 'missives vitals', devia pensar que jo era un home que vivia constantment al límit.

Serà, doncs, molt gratificant poder-nos alliberar ben aviat d'estructures espanyoles tan impresentables i arcaiques com Correus i Renfe en el nou Estat català. Estic segur que si digués a la senyora Grossmann que Correus de Sant Cugat té un milió d'enviaments per repartir li agafaria un cobriment de cor.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat