Passos de vianants de color gris

Victor Alexandre

Publicat: el 13/jun/14
Opinió| Columnes

Ara fa unes setmanes, a la rambla del Celler de Sant Cugat s'han pintat de nou els passos de vianants i les ratlles que delimiten la zona blava d'aparcament. Ha estat una bona operació, perquè el trànsit i el sol es mengen la pintura i arriba un moment que queda fosca i es veu poc. La mecànica a seguir ha estat tancar el pas dels cotxes en el tros en què els operaris estaven treballant. De vegades afectava tota la línia de circulació i d'altres, si el pas era molt ample, dividia el procés en dues fases: primer una meitat i després l'altra.

Avui dia el procés per pintar de nou aquesta mena de senyalització urbana és molt àgil, ja que les plantilles i els estris que porten els operaris simplifiquen molt la feina i l'enllesteixen molt més ràpidament que no pas abans. Tanmateix, hi ha un detall que m'ha cridat l'atenció, i és l'estranya velocitat a què s'han enfosquit alguns dels passos. Com s'entén que el mateix dia de pintar un pas de vianants les ratlles blanques tinguin ja el color de l'asfalt? Estic parlant de passos laterals i centrals de la rambla del Celler per accedir als carrers de Cèsar Martinell, Sant Medir i Montserrat i als passeigs de Francesc Macià i Torre Blanca. Tot va ser pintar-los i quedar-se grisos.

Atès que això no ha succeït a tota la rambla, per bé que Déu n'hi do, és inevitable concloure que tot plegat és fruit de la pressa excessiva que els operaris van tenir per obrir els passos al trànsit tan bon punt van acabar la feina. Sens dubte es tracta d'una pintura que triga molt poc a assecar-se, però és obvi que no pas prou per a deixar-hi els cons només una estoneta. I encara pitjor si hi afegim la manca d'urbanitat de molts automobilistes, que aparten els cons per passar-hi ells. Crec que caldria adoptar una actitud més primmirada i estricta en aquesta qüestió, ja que intueixo que no deu ser gens barat el cost de senyalitzar tot un carrer. La pressa excessiva per finalitzar el procés fa que part de la feina feta sigui malaguanyada i que calgui repetir-la. I no ho dic pas en sentit figurat. Els llocs que he esmentat ja demanen ser pintats de nou.


VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat
@valex_cat