Ara cal vestir el rei

Josep Manuel Prats

Publicat: el 24/des/23
Els experts |

En una empresa (llegiu país) els empresaris (llegiu ciutadans) -que són els que posen diners, recursos, hores i fins i el patrimoni i la vida- trien els seus treballadors (llegiu polítics) per tirar endavant la feina, l'empresa, per gestionar-la, fer-la créixer i donar compliment al seu fi últim, que és el bé comú. L'empresari contracta els que creu que, a través d'un currículum ben amanit i unes entrevistes preparades, prometen estar alineats amb aquell bé comú, esforçar-se, ser lleials, fins i tot deixar-hi la pell.

Quan l'empresari constata resultats dolents i sostinguts en el temps i avalua els seus col·laboradors directius i treballadors, cauen les màscares i ha de poder prendre decisions per tal de donar compliment al seu fi amb eficàcia.

Ara imaginem que, després de l'avaluació desastrosa, l'empresari no pot prendre decisions fins al cap d'uns anys i els seus treballadors (llegiu polítics) no deixen d'elaborar informes i 'powerpoints' ben acolorits on es justifiquen (que si plou, que si fa sol...) i acaben per dir -això sí, amb evidències de la recerca internacional ben pagades- que el culpable és l'empresari (llegiu ciutadà, o profes i famílies), que l'únic mal que han fet és triar-los, confiar-hi, pagar-los les nòmines i esmerçar el seu patrimoni. Així, el resultat previsible és el desprestigi i tancament de l'empresa (llegiu país) i la ruïna de l'empresari (llegiu ciutadà).

A la secció educativa d'aquesta "empresa", a una gerent se li han alineat els astres i no en cosa menor. Si va ser capaç de generar un altre to en la conversa i un cert diàleg -molt important- amb proveïdors i clients a cop de promeses de millora, ara ha d'entomar el resultat d'anys de camuflar uns processos i un producte que no funciona. Hi ha mal producte, mala qualitat, retards, queixes, desafecció, devolucions, denúncies, discussions i malentesos... I ara, què fem? -es pregunta la gerent... El de sempre? És a dir tirar la pilota endavant i salvar la cara, culpant els altres gerents i productes amb el 'powerpoint' d'un protocol ben travat i una roda de premsa? Però "l'empresa" acabarà a la ruïna. O bé es podrien refer processos, escoltar els proveïdors i clients, copiar el que sí ens funciona i treballar en equip amb tots: 'back to the basics' i reiniciar. A peu d'un precipici, el progressista és fer passes enrere.

Sovint en política es fa cofoisme i focs artificials quan una cosa va bé i tiren de maquillatge quan surt la pota de gall. Però el que ha esdevingut els darrers anys mereix una cirurgia. Ja no és estètica de bisturí fi, ni una màscara a l'estil "Missió Impossible" que enganya una estona, sinó una bona cirurgia reconstructora i a fons.

Els polítics i la seva claca estan jugant amb els infants i els adolescents. Ho porten fent ja amb moltes generacions d'alumnes que han passat pel sistema educatiu, i els que encara hi són, enganyant-los vilment. Llegiu l'article del professor granadí Daniel Arias Aranda.

Ho reitero, fa temps que pocs dèiem que el rei va nu. Potser ara, quan l'editorial d'un diari centenari ho diu, ja ho veu tothom. Abraham Lincoln va dir que "es pot enganyar a alguns tot el temps i a tots algun temps, però no es pot enganyar a tots tot el temps". Hi ha evidències que ja no es poden amagar; el rei va pèl, qui el vestirà?

JOSEP MANUEL PRATS és el president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)