La Pluralitat. El què?

Josep Manuel Prats

Publicat: el 27/set/23
Els experts |

'A cada bugada es perd un llençol'. Ho diu la saviesa popular.

Aquest estiu, la consellera comunicava, orgullosa, que els retira el concert a dues escoles d'iniciativa social diferenciades catalanes. A l'inici de curs, igualment cofoia, que desapareixen vàries escoles d'iniciativa social (i en van 15 en tres anys!!). Escoltant mestres i professors, i famílies, sembla que s'han reduït les hores de vetlladors. L'OCDE publica l'informe "Education at a glance 2023", i la consultora Ipsos l'informe "Global Education Monitor", tots dos amb dades i indicadors força preocupants i decebedors, però només se'n fan ressò alguns mitjans, mentre els 'mainstream' presten major atenció al que en anglès diuen, escaridament, 'peanuts'.

Sembla obvi que el biaix ideològic dels que ens desgovernen tira de saviesa popular: "molta fressa i poca endreça", i no opta per la pluralitat, sinó per l'estatalisme i laminar la iniciativa social; elegeix no respectar els drets dels pares i mares, i per fer passar a tothom per l'adreçador (el seu); decideix no acatar la llei que l'obliga des del 2017 a fer inclusiu i gratuït el Servei d'Educació de Catalunya, i mantenir-lo en la indigència. No treballa realment per l'excel·lència perquè cal mantenir en la indigència intel·lectual al poble (a més de la material); com deien els Les Luthiers, irònics i aguts, "el que pensa, perd!". I tot això ho executen sense embuts.

Creure veritablement en la pluralitat té a veure amb el respecte per les idees alienes, per les maneres de fer d'altri, en crear i garantir les condicions perquè hom faci la seva vida, la seva feina, les seves iniciatives, en deixar fer i deixar treballar dins del marc dels drets fonamentals. I fins i tot fomentar-ho, perquè és un dret i perquè crea dinamisme social, intel·lectual i econòmic. I això és també compatible amb la bona administració i el control de la qualitat dels resultats perquè és de gran importància, perquè tots hem de treballar pel bé comú.

I reconèixer i respectar la pluralitat també és respectar els drets de les famílies en la seva tasca de primers i principals educadors: a que els seus fills siguin educats "d'acord amb les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques", com diu la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Però els fets -i la LOMLOE, i els decrets de currículum, i...- van en contra d'aquesta legalitat (per tant, il·legalitat).

Un suggeriment. Per ser pràctics i eficaços (i perquè una administració té la obligació de gestionar els recursos eficientment), cal descarregar l'escola del que no sigui essencial per assolir el seu objectiu, que és l'excel·lència (i que en la majoria de casos n'estem tan lluny!), i deixar que les famílies facin la seva feina: hàbits bàsics (també sobre pantalles), educació vial, alimentària, afectivo-sexual, etc., i -molt important- posar les condicions per formar les famílies per tal que eduquin els seus fills en el que és la seva primera obligació; així a l'escola arribaran cada matí infants i adolescents descansats, esmorzats, nets i educats per complir millor amb els seus drets i obligacions d'aprendre i estudiar, de socialitzar i respectar. Com més tard s'entengui i ens hi posem, més trigarem. Ni que sigui per presentar uns indicadors mig decents aviat, caldria posar-s'hi seriosament i ja.

Teníem l'esperança que, amb la nova consellera podríem dir que "càntir nou fa l'aigua fresca"... i encara n'esperem molt. El que potser -potser- haurem de constatar és que cal canviar de terrisser, i de terrisseria.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)