És possible una educació pública equitativa?
Lidia Manguán GarcíaLidia Manguán García
Publicat: el 22/set/23
Els experts |
Fa dues setmanes que hem tornat a l'escola i entre embussos i esmorzars saludables m'ha donat per pensar: és el repte de l'equitat en l'educació assolible?. Estic massa atabalada i veig unicorns roses a cada cantonada?
No, no estic boja, l'objectiu de qualsevol projecte educatiu públic del segle XXI hauria d'aspirar a l'equitat. Per decència, per justícia social, per reparar els greuges consentits cap a les classes més vulnerabilitzades durant anys i anys.
El primer que necessita una educació pública de qualitat és que deixem de mirar a l'altra banda i reconeguem que això de la llibertat d'elecció de centre per part de les famílies és una fal·làcia.
No som lliures quan sabem que l'èxit o el fracàs de la canalla depèn fonamentalment de l'entorn sociocultural i la formació de cada casa. No ens enganyem més, volem fer ús d'un ascensor social que no funciona, perquè estava mal fet.
La lliure elecció del centre escolar de les famílies vulnera el dret fonamental a l'educació de les criatures generant segregació escolar mentre reprodueix les mateixes discriminacions que es van iniciar segles enrere i que encara patim avui dia.
El segon ingredient necessari és una administració estatal compromesa amb l'equitat. Que garanteixi ampliar el pressupost perquè esdevingui suficient per assumir els costos de funcionament de cada centre, sense que les famílies hagin de suportar el sobrecost d'unes quotes il·lògiques sent l'educació pública gratuïta.
Que es comprometi a dotar dels recursos adients per garantir la mateixa escolarització a l'alumnat divers respectant els ritmes i aptituds de tothom, per tombar el capacitisme a les aules.
El tercer afecta l'administració local. Si fos possible la tarifació social i/o gratuïtat del servei de menjador, protegir i engegar nous projectes de lleure educatiu amb preus socials,fer retorns públics sobre l'impacte de la nova zonificació en l'altíssima segregació escolar que pateix Sant Cugat... Veuríem resultats en la lluita contra el classisme estructural que assola la nostra societat d'inici a fi.
El quart és el terrible impacte de la doble via en l'educació mitjançant concerts, l'estudi "mapa escolar de València"*, treballat durant 2017-2020, arrossega una mirada molt documentada de la coexistència d'escoles concertades i públiques que hauríem de tenir en compte en la planificació de noves places públiques tancant concerts.
I el més important de tot, que ens estimem l'educació de tothom, que entenguem que escollir pública afavoreix al bé comú, al de la meva canalla, la teva, la seva. Perquè, si volem equitat, tothom hauria d'aspirar, i, ostentar, els mateixos drets.
LIDIA MANGUÁN GARCÍA és vocal de la Coordinadora d'AFES de Sant Cugat
**El mapa escolar de València (Publicacions de la Universitat de València, 2023)