El rei va nu

Josep Manuel Prats

Publicat: el 21/jun/23
Els experts |

Els pares i mares, i la societat, tenim la missió d'educar i protegir els infants. Malgrat aquesta veritat òbvia, natural i també jurídica, la pàtria potestat dels pares i mares s'està laminant a marxes forçades. Però diuen que el rei va vestit.

L'Estat, i també qui sap qui, tenen un gran interès a manipular o tenir distrets els infants i joves en les etapes més vulnerables. Insisteixen que el rei va vestit.

La construcció de la identitat de cada persona no pot ser interferida per idees peregrines, gens contrastades, alienes al dret natural i mancades de tot rigor científic. Però continuen dient que el rei va vestit.

Es fa cada cop més èmfasi en l'educació emocional, en la "felicitat" de l'infant, tot reduint l'exigència, l'esforç, els límits, l'autoritat necessària i hipertrofiant sense límits l'ego, el "jo", dels que encara no tenen les eines per conduir ni el seu propi "jo" per viure en societat. Perquè els infants i adolescents encara estan per fer i necessiten dels adults, especialment dels seus pares.

Necessiten fins i tot dels adults que han renunciat a ser-ho perquè defugen la responsabilitat de ser-ho, del que significa ser adult envers els seus infants i adolescents. I se sap fa segles, que la felicitat no està basada en el "jo", sinó en l'alteritat.

L'educació de les emocions i de l'afectivitat i la sexualitat comença a casa, identificant i dominant els sentiments, perquè som éssers humans, amb intel·ligència i voluntat, i som éssers socials que hem de viure cap a fora.

Se'ns proposa una educació emocional basada en enaltir la no-resignació, del caprici, i correm el risc de fer de cada infant un tirà, al servei del qual han d'estar la família, el mestre i els companys. Se'n fa befa de la fortalesa, la resiliència i la tolerància a la frustració.

I també ens estan legislant els sentiments, de manera que "el que sento" cal que sigui lloat, enaltit i respectat erga omnes. I com una nova religió, sigui anatema aquell que gosi contradir-me. I s'equivoquen. Per malícia o per ignorància, perquè això multiplica el narcisisme i les frustracions de les persones, i encara més dels infants i joves. Només cal veure les xifres de problemes de salut mental que afloren. Ja no val posar la pandèmia com a excusa, cal acceptar que va actuar d'accelerador, que va catalitzar la manca de solidesa, la manca de caràcter ja no només dels infants i joves que encara estan per fer, sinó dels adults que ens governen i dels que pasturen a les menjadores de la subvenció i el contracte, menor o no.

El rei va nu!! Cal constatar-ho ja, i repetir-ho sovint, perquè altrament ens podem abraonar a la supèrbia del poder, l'enveja al talent, i viure en la mentida. A l'ésser humà li atrau la veritat, la bondat i la bellesa, li va la curiositat, el coneixement, que li ha fet progressar. Ens estan ensarronant i donant-nos gat per llebre.

Ja es veu que no ens cal la intel·ligència artificial per destruir la humanitat que ens caracteritza i defineix. El procés ja va començar fa més de 50 anys, i ho anem aconseguint tot sols, només amb la (manca de) intel·ligència natural i l'ànima danyada que tenim.

Recomencem. Reculem si cal i fem el que funciona, perquè coneixem la naturalesa humana i no podem oblidar qui som. Recuperem seriosament la família en el procés educatiu, recuperem el bon llegir i l'escriure, les humanitats (i aprofundim les ciències i la tecnologia també, que és ben compatible).

L'oportunitat no està al govern o al legislador, que brama l'engany persistent que el vestit del rei és fantàstic. L'oportunitat només la trobarem a l'educació, a la família i a l'escola amb coneixements profunds, perquè els infants i adolescents puguin dir que el rei va nu per si mateixos, perquè coneixeran la veritat. L'educació vol temps i reflexió, hem de saber què estem educant: éssers humans; per què estem educant: per la plenitud personal de cada individu i pel bé comú; i per a què estem educant: per tal que cadascú sigui la millor versió del que pot arribar a ser, per als altres i per a si mateix.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)