Conèixer - Entendre - Actuar

Stel·la Bonamusa

Publicat: el 6/jun/23
Els experts |

Fa uns dies, la cantant australiana Sia, nominada al Globus d'Or, va comunicar que té autisme. Què us ve al cap quan parlem d'autisme?

Cada vegada són més els infants diagnosticats d'aquest espectre. A les escoles detectem signes d'alerta (mirada evasiva, dificultats de relació amb els iguals, hipo/hípersensibilitat auditiva, irritació davant els canvis, estereotípies...) que derivem a professionals experimentats perquè en facin un diagnòstic. I és que la paraula autisme encara ens fa por. A algunes us vindran al cap pel·lícules com 'Rain man' o 'Nell' però també sèries més actuals com 'Atypical', 'The big Bang Theory' o 'The good doctor'. Aquestes últimes, ens presenten un prototip de persona neurodivergent menys estereotipat, però us n'adoneu, no? Es tracta de referents masculins.

I és que si afegim la variable gènere, encara ho tenim més difícil. Fins fa poc, el CEA (Condició de l'Espectre Autista) en el gènere femení s'havia diagnosticat seguint criteris masculins. Les nenes o noies amb aquesta condició, sovint lluiten per passar desapercebudes. Nenes amb peculiaritats com un talent en l'àmbit artístic o científic, amb bona capacitat lingüística, o amb un cercle d'amistats que desdibuixa les seves dificultats per desenvolupar-se en l'àmbit escolar. I arriba l'adolescència: la nena pot sentir-se perduda i mostrar signes d'ansietat. Li calen estratègies per connectar amb els iguals i posar paraules al que li passa. Potser, un dia, mirant Instagram, Tik Tok o YouTube, veu que no està sola i demana ajut. I aquí rau la importància del diagnòstic, no per etiquetar sinó per acompanyar en el coneixement, l'acceptació i estimació. I per això ens cal temps, conversa i visibilització.

Començava part del discurs amb les sigles TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) o CEA i és que cada vegada són més les persones que dins aquest espectre reivindiquen la seva Condició que no veuen com a Trastorn.

La Sia ha estat valenta i ho ha dit ben alt. No ha estat fàcil, ja que ha passat per un llarg procés d'autoacceptació: "durant 45 anys vaig pensar que he d'anar a posar-me la meva disfressa d'humana. Només en els darrers dos anys m'he convertit completament en mi mateixa". Afortunadament, cada vegada són més les iniciatives per persones neurodivergents que ens permeten normalitzar i acceptar la diferència: tots els dissabtes desconnecten el fil musical de 15 h a 16 h al parc Vallès per afavorir la visita de persones amb hipersensibilitat, a Sant Cugat tenim cinema familiar adaptat per a infants amb CEA. També, la setmana passada, en el concert de Coldplay, Chris Martin va fer pujar un fan amb autisme per cantar amb ell.

I ara, creus que ha canviat la teva mirada? Només et demano un minut més del teu temps. Et ve de gust clicar?



STEL·LA BONAMUSA SERRAT és Cap d'Estudis de l'escola Turó de Can Mates