Respostes, i més preguntes
Josep Manuel Prats
Publicat: el 30/nov/22
Els experts |
Com ha anat aquest setembre? Un terç molt bé, gairebé ni se n’han assabentat; tot normal. Un altre terç, els seus fills no han anat a l’escola a la tarda. I l’altre terç, psè (que vol dir que es pregunten per què i per a què això de jugar al 'cole'). No volíem el més convenient per a tots els infants, i especialment per aquells que més ho necessiten? Aquest hauria de ser el veritable sentit d’una mesura que va néixer amb moltíssima polèmica, i amb raó.
És bo avançar l'inici de curs? Probablement sí, resposta incompleta per simple, perquè hi ha tants elements que cal tenir en compte que, com una manta curta, o ens tapa els peus o ens tapa la cara. No és 'sí o no'. No podem oblidar que les hores lectives dels infants i les hores laborals de les famílies no quadraran mai. I els que han de fer, naturalment, els majors esforços són les famílies per tal de conciliar l'atenció dels infants i adolescents amb la feina que els permet viure.
Com que la manta no pot tapar-ho tot, els alumnes, professors, família o administració es fan preguntes. I cada resposta no pot acontentar tothom: començarem abans? Més dies de lliure disposició, més vacances per Nadal? Podrem preparar el curs? I la calor? Tindran els 'profes' més hores per fer tutoria personal amb els alumnes i compartida amb la família? (ara que només faran 18 hores de classe, friso). Podrem seguir tenint tothom distret amb detalls i així no hem d'afrontar ni resoldre els veritables problemes? No cal que atribueixi qui es pot fer cada pregunta.
La qüestió del calendari escolar no és trivial, però afirmo rotundament que és radicalment més important saber, de debò, què és una persona i perquè i per a què estem educant i si ho estem fent, i com de bé o malament. Tenir-ho clar, que tots ho sapiguem i actuem en conseqüència. Tenim al davant una gran obra d'art, que és cada persona i la seva educació integral, i estem discutint fa anys si el marc és antic o modern, si és de fusta o d'alumini, si el pengem aquí o allà... i perdem de vista l’immens valor intrínsec de l’obra d’art que és cada infant. No dependrà del marc que tingui més valor, sinó del que som capaços d'aflorar en cada persona: coneixement, creativitat, pensament rigorós, reflexió, bonhomia, estabilitat, consciència personal i social, empenta, resiliència, etc. Cada pinzellada compta, la qualitat del material, de la pintura, dels pigments. I les que no hem estat capaços d'imprimir, no hi seran. Obra inacabada.
Estan bullint un munt d'iniciatives que ens estem fent aquestes preguntes, que volem ajudar a fer créixer cada obra d'art, i a mirar-la i valorar-la pel bé comú. Volem aprofundir sobre la veritat de l'educació, incorporant al debat les mirades més diverses, d'aquí i de fora, per bastir un veritable sistema educatiu que sigui orgull i senyera. No perquè ho digui l'OCDE, que pot ser inevitable, sinó pel bé de les persones i la societat d'aquest país.
Josep Manuel Prats és president de FAPEL i membre de l'Associació Bastiments, Educació i País