Amb l'esport fem joc net dins i fora del camp

Carme Roca

Publicat: el 16/nov/22
Els experts |

Amb l'inici de curs s'enceta també temporada esportiva escolar i federada. Tot i que la majoria de clubs fa mesos que tenen els equips tancats, alguns d'ells han començat ja a assegurar-se poder fer una bona tria per a la temporada vinent.

Així doncs, han iniciat la captació dirigida, principalment, cap a infants de 10 a 12 anys que encara practiquen esport escolar sota el paraigües de l'OMET, perquè, abans de tot el desgavell al que hem arribat, gran part dels clubs respectaven les regles del joc i no federaven fins a 1r d'ESO, era quan ens enorgullíem del nostre model d'esport escolar, quan municipis veïns venien a veure com es duia a terme per replicar-lo a les seves ciutats.

Ara ben pocs les respecten i sembla que el govern municipal s'ha rendit i fa la vista grossa davant de clubs que federen nenes i nens (però sobretot nens) de primària i que utilitzen espais i eines públiques per a una finalitat privada, la d'atraure jugadors i jugadores per als seus equips.

Així doncs, hem vist repartir publicitat entre el públic de partits de la lliga escolar en pavellons municipals, clubs que utilitzen canals de comunicació de l'OMET per penjar activitats pròpies del club i, evidentment la utilització d'instal·lacions municipals per als seus entrenaments.

Aquests actes que podríem pensar que no són per a tant alarmisme ho són i molt, i ho són perquè justament aquests clubs són dels més restrictius a l'hora d'acceptar jugadores i jugadors per als seus equips.

Sembla que el concepte inclusiu no el tenim ben entès. Ser inclusiu vol dir incloure a tothom, i per a això cal que tothom hi sigui admès sense proves d'accés, que tothom pugui jugar sense tenir en compte si en sap més o menys i que tothom ho pugui pagar sense esperar que un club decideixi becar-te o no.

Estarem totes d'acord que ningú pot garantir millor la inclusió que la pròpia administració, que és qui, a més, té eines per poder fer polítiques actives que promoguin l'esport en sectors de població que habitualment queden excloses de la pràctica esportiva.

Malauradament l'esport federat és segregador per naturalesa (sexe, capacitats, nivells), calen canvis urgents a les federacions i cal recordar als clubs que tenir equips específics per a una part de la població tenint en compte les seves capacitats i/o altres trets distintius, no vol dir ser inclusiu.

Com a societat hem de normalitzar en l'esport el que ja comencem a rebutjar en altres àmbits com el laboral? Hem de seguir aportant recursos públics a l'esport federat majoritàriament masculinitzat, que genera desigualtats, que discrimina i segrega?

Com a coordinadora el que sí tenim clar és que la pràctica esportiva és un dret de tots els nens i nenes i que cal garantir-lo amb un projecte públic municipal i valent que aposti per un model no federat que protegeixi als nostres infants i els faci gaudir de l'esport, i, paral·lelament, calen clubs valents que apostin per un trencament d'estereotips i que s'enfrontin a les seves federacions per introduir canvis normatius en aquest sentit.

CARME ROCA és tresorera de la Coordinadora d'Afes de Sant Cugat