De què parlem quan parlem d'inclusió

Stel·la Bonamusa

Publicat: el 9/nov/22
Els experts |

Segur que moltes de vosaltres heu escoltat aquesta paraula. Ara, us proposo un exercici senzill i que haureu de fer abans de continuar llegint. Penseu en la imatge que us ve al cap quan heu llegit la paraula inclusió. Ja la teniu? Doncs, som-hi!

Quan busco "incloure" al DIEC2 em surt: "posar (una cosa) dins una altra". Per tant, si no vaig mal errada, incloure té a veure amb el TOTHOM, tal com deia aquell anunci de la Coca-cola de fa uns anys "para los gordos, para los flacos, para los altos, para los bajos, para los astronautas, para los pallasos...".

I vet aquí que el Departament ho va recollir en un Decret (de recomanable lectura), el 150/2017 del 17 d'octubre. En el Decret se'ns explica aquest canvi de paradigma, quines mesures i suports (universals, addicionals i intensius) cal que tinguem en compte i de quins recursos disposem per fer-ho possible. Però atenció, tinc una informació que m'entusiasma i us vull fer arribar: en el centre de la rotllana estan els infants i ben a prop, en el primer cercle, hi som nosaltres: famílies, equip docent i personal d'atenció educativa! És un luxe i una responsabilitat.

L'altre dia en la presentació de la formació de les escoles que incorporem una SIEI (Suport Intensiu Escolarització Inclusiva), ens van projectar una mateixa imatge amb tres diferències: en la primera, veiem tres infants de diferents alçades que miraven un partit de 'baseball' rere una tanca alta: tots tenien una caixa de la mateixa mida per pujar i mirar (en aquest cas, al més alt li quedava el cos molt per sobre el tancat, el d'alçada mitjana podia veure bé el partit i el més baix no podia veure res, ja que no arribava). En la segona, el més alt no disposava d'alçador (no li calia i la seva alçada li permetia veure be el partit), el següent seguia amb una caixa (la mateixa mesura que en la imatge anterior) i el tercer disposava de dues caixes per veure el partit, ara sí que podia! Però atenció, què penseu que vam veure en la tercera imatge? La paraula que acompanyava la vinyeta era molt clara i no donava lloc a equívocs: "alliberació". Voleu saber què hi vaig veure? Estaven els tres infants, d'alçades diferents, sense caixes: havien tret la tanca, de manera que aplicant aquesta mesura universal, tothom podia veure el partit.

D'aquesta manera, quan parlem d'inclusió, parlem de tots els nostres infants amb tot el que els envolta, de la comprensió i entesa de la diferència a partir de la conversa, de l'autoconeixement i reconeixement de la diversitat a l'aula, de l'ús d'un llenguatge que faci visible i reconegui aquesta diversitat, del llenguatge que transmeti valors, de posar èmfasi en la persona i no en la dificultat i sobretot, de ser creatives per construir un món on tothom hi sigui benvingut. Per als qui encara no l'heu pogut veure, us deixo un petit regal: Clica aquí.

I ara, recupereu la imatge inicial. En què la canviaríeu?

STEL·LA BONAMUSA SERRAT és Cap d'Estudis de l'escola Turó de Can Mates