Tot esperant
Josep Manuel Prats
Publicat: el 5/oct/22
Els experts |
Així estem tots, ara. Esperant que ens arribin les respostes a algunes preguntes que ens fem fa mesos des d'aquest espai, tot i que segueixen ressonant als mitjans de comunicació els mateixos temes: l'escola inclusiva serà una realitat algun dia?, amb la formació professional, a què juguen?, els currículums els tindrem i seran eficaços?, el nou batxillerat millorarà els coneixements i la competència dels alumnes, els resultats del Cb de 4t ESO no són molt preocupants?, passarem a avaluar el sistema amb mostres i no per cens per emmascarar? les tardes de lleure educatiu dels infants han estat una bona eina? volem que la professió docent sigui un prestigi?. Però ja se sap que qui dia passa, any empeny.
No sembla que la tan amanida "transformació del sistema" hagi de passar per un bon moment. Bàsicament perquè és el professorat qui ha de dur a terme aquesta transformació. No conec cap funcionari de Via Augusta o de la Rambla del Celler que passi 20 o 24 hores a una aula, i potser algú pensa que pel fet de formular grandiloqüències des d'un despatx o improvisadament a la ràdio o tele oficials de torn, el sistema "es transforma" per art de màgia.
Paro l'orella a diferents espais educatius i sento moltes i molts mestres i professors decebuts, cansats de moltes coses: de l'excessiva burocràcia que els satura, dels nous currículums que els esborronen, del calendari que els priva d'hores-dies de preparació... i de moltes més coses. Si són ells els que han de posar fil a l'agulla per a la "transformació del sistema" que arriba dels despatxos, tenim mala peça al teler. I no els en culpo. Els admiro i els defenso. Són els que estan a l'aula amb els nostres fills, que treballen per ensenyar-los i educar-los, els que en molts casos, - i tant de bo fossin més - fan tutories amb l'alumnat i les famílies per millorar acadèmicament i personalment els nostres infants i joves.
La realitat va per una banda, i la política i els mitjans per una altra. Però la realitat és tossuda, i quan es tanca la porta de l'aula...
També escolto famílies, que volen triar escola i no poden perquè no se'ls facilita la informació, perquè vius a aquesta zona i t'ha tocat, perquè cal "repartir" (que sovint cal)... Famílies que no entenen les avaluacions que imposen els decrets, ni que no calgui "aprovar-ho" tot per demostrar que s'ha après el mínim necessari per seguir endavant; famílies que no comprenen la tossuderia insana d'assetjar permanentment les escoles d'iniciativa social o prohibir l'educació diferenciada, mentre miren estorats els resultats de les competències bàsiques de 4t d'ESO i el fracàs escolar que torna a galopar desbocat. I un fracàs greu a les Cb que ja són massa bàsiques, el mínim, i on voldrien veure al capdamunt de tot a cada fill o filla; i que, els que poden, han d'acabar invertint i complementant fora de l'escola coneixements o habilitats importants.
La realitat va per una banda, i la política i els mitjans per una altra. Però la realitat és tossuda...
JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)