Punt i seguit o punt i apart?

Laura Calvo Ferrero


Publicat: el 26/set/22
Els experts |

A l'escola bressol vivim la cura dels infants i de les seves famílies com a filosofia d'estar i fer en el nostre dia a dia. Viure en comunitat requereix que tots i totes siguem responsables de la pròpia salut i la de les criatures, sent conseqüents amb les necessitats individuals, en benefici del col·lectiu.

Aquest curs és el primer sense restriccions sanitàries derivades de la pandèmia. Els ja passats han estat els cursos de la incertesa, en els que com mai ens hem hagut d'adaptar a les circumstàncies, originant una nova realitat forjada mitjançant sacrificis i ambivalència emocional. Com deia el George Moltes Carman "els sentiments trobats, com la barreja de begudes, són una confusió per a l'ànima".

La delicadesa de l'etapa evolutiva en la que es troben els infants, la separació amb la família i/o l'impacte de les primeres experiències a l'escola són prous motius per a que les criatures expressin els seus sentiments i en ocasions esdevingui alguna malaltia.

Però aquest tracte de cura, protecció, transparència i de respecte implícit i necessari entre tots els membres de la comunitat va impactar amb les mesures establertes. Com generar relacions de confiança i estima quan existeix la restricció d'entrar a les estances?, com compartir si no hi ha la possibilitat de veure'ns i d'estar?, com fer tribu si no hi ha un tu, un nosaltres?....

Tot i així, abans, durant i després d'aquesta alerta sanitària hem mantingut un denominador comú: la necessitat de protegir-te per protegir.

Ara que tot sembla haver passat, ens reorganitzem per saber d'on partim aquest curs, tot sabent que l'escola que era no tornarà ni retenem que sigui igual. Aquesta és la idea... reflexionar, aprendre del canvi per millorar la qualitat i avançar.

Les estances es tornen a omplir de vida amb uns infants i unes famílies que requereixen temps per obrir-se i confiar novament. Els grups bombolla han desenvolupat un nou paradigma, han originat una nova manera de mirar-se a un mateix i a l'altre.

Perquè es reafirma la importància de l'espontaneïtat, de gaudir i emocionar-se amb detalls de la vida i de les petites coses que s'amaguen darrere de les vivències del dia a dia. Perquè hem de posar èmfasi en la mirada de cura cap a un mateix i cap a l'altre.

Trenquem el tòpic de ser assenyalats com a egoistes per vetllar per nosaltres, ja que primerament hem d'aprendre a conèixer-nos i acceptar-nos, a fer un veritable autoconeixement, per tal de poder fer-nos càrrec d'aquells que ens envolten.

Cuidem-nos, estimem-nos, busquem dins d'un mateix com a pas previ per poder acceptar i acompanyar de la mà a petits i grans.

L'educació, com la vida i com el mestre, s'adapta a cada circumstància, a cada família, a cada infant. Tot és cíclic i canviant, excepte la necessitat vital de cuidar-se per cuidar.

LAURA CALVO I SANDRA LÓPEZ són mestres de l'Escola Bressol Tricicle