Un curs a prova

Josep Manuel Prats

Publicat: el 1/set/22
Els experts |

Molts canvis per aquest curs que comença, i ja serà el tercer. Un primer curs de confinament, amb l'adaptació de famílies, mestres i alumnes a una realitat difícil, i dramàtica en molts casos. Un segon any amb mesures sanitàries draconianes i un 'dragon khan' de baixes, confinaments, substitucions, falta de mestres, classes híbrides, puntes de contagis...I aquest curs, enlloc de buscar la normalitat necessària per a tothom, calia provar un nou calendari sense consens i un nou currículum?.

A aquest pas, hi haurà una generació d'alumnes que no voldran marxar de l'escola, esperant les novetats del següent tot menjant crispetes. I uns mestres i famílies esgotats per tants canvis.

Però no desesperem, ja s'albiren els canvis al batxillerat i les PAU, i segur que ningú no quedarà decebut.

Les famílies podríem haver estat d'acord amb els canvis de calendari, però ningú ens en va preguntar la opinió. Els sindicats han organitzat, a compte d'això i de la seva agenda pròpia, vagues injustes per als infants. I tot i haver anunciat d’altres per l’inici de curs, ara se’n desdiuen perquè els donen un caramelet; això sí, només a la pública, no fos cas que poguessin titllar el conseller de creure’s el Servei d’Educació de Catalunya. I n'han anunciat d'altres per l'inici de curs. No és just per als infants i joves.

També estarem molt atents al funcionament de les hores de lleure educatiu. No és una mala solució... però caldrà avaluar-ho al final.

Però també podria passar que el nou calendari duri el mateix que la reforma del conseller Maragall: un curs. I és que l'excusa de la conciliació no s'aguanta, mentre els alumnes tinguin gairebé 1.000 hores lectives, i els seus pares gairebé 1.800 de feina, si no més. I no cal dir que qualificar la reforma de "mesura feminista" és ben imaginatiu, però sembla que cal dir-ho.

I el currículum? Començarem el curs sense decrets? O bé seran altres qui marcaran els continguts, projectes, competències? I a mig curs caldrà modificar o adaptar? Ho anirem veient.

Enmig de tanta novetat i tanta desavinença de la comunitat educativa amb la conselleria, em venen algunes preguntes que podrem respondre, o no, a final de curs: què passa amb l'escola inclusiva des del 2017? S'avaluarà amb veritat l'impacte real de les mesures contra la segregació escolar? Es finançaran les necessitats del Servei d'Educació de Catalunya de manera adequada, i es compliran els compromisos econòmics amb les escoles d'iniciativa social? Disposaran tots els mestres i professors dels recursos per treure el millor dels seus alumnes? Serem capaços d'avaluar l'impacte real de les ocurrències introduïdes enguany? Podrà la professionalitat dels mestres i
professors substituir la capacitat infinita d'improvisació del departament? Aprendran els nois i noies a llegir i escriure (bé), a reflexionar (amb sentit) sobre la història i la realitat actual? Seran capaços de despertar la seva curiositat pels coneixements científics i les competències útils i necessàries per viure, més enllà de la pantalla que porten al palmell de la ma? A entendre i resoldre un problema complex? tindrem temps que els infants i joves facin aprenentatges significatius per a la seva vida i el progrés de la societat? Aconseguirem que el jovent cedeixi amb educació el seu lloc al tren?

Cal que les coses passin, si, però ja es veu que en educació els temps no són els dels polítics, i no es pot tenir l'eina de construcció del país presonera de les cuites electorals d'uns quants.

Constructius? Si. Esperançats? Sempre. Però, malauradament, els fets són tossuts i ens donen pistes versemblants que, com a país, seguim perdent oportunitats de fer bé les coses; perquè a Catalunya l'únic recurs natural som les persones, i ens porten pel pedregar.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)