Cooperar o competir: per què hauríem de revisar les jornades de portes obertes?

Carme Roca

Publicat: el 10/gen/22
Els experts |

Ben aviat arriba el període de preinscripció i les esperadíssimes portes obertes dels centres. És un moment clau per a moltes famílies que els toca escolaritzar infants, sobretot a primària. Al centre on es matriculin hi passaran, en la majoria dels casos, 9 anys de la seva vida, així que moltes fan virgueries per poder assistir a totes les portes obertes possibles per escoltar el què es diu a cadascun dels centres i veure què s'hi cou a cada escola.

I què són les portes obertes? El què es diu s'ajusta a la realitat del dia a dia? Som capaces les famílies de processar tota la informació rebuda i saber, a partir del que s'explica en un tour d'un parell d'hores, quina serà la millor escola per al nostre fill o filla? Què ens pot garantir uns mínims de qualitat? Sens dubte, l'escola pública. Cadascuna amb les seves particularitats, però totes elles amb uns valors que s'han anat consolidant al llarg dels anys fins a tenir un servei públic amb moltes mancances però on la comunitat educativa ha fet pinya per compensar-les.

Qualsevol escola pública és una bona escola però el sistema de portes obertes que s'ha instaurat al municipi, i a molts altres, pot fer creure que són molt diferents entre elles o que l'èxit escolar dels nostres fills i filles rau en la tria d'escola que fem nosaltres. I és que les portes obertes s'han convertit en un sistema pervers on cada centre intenta vendre's el millor que pot o que sap i on les famílies es creen unes expectatives que acaben en sentiment de frustració quan queden fora de la que pensaven que seria la millor escola o quan entren i la realitat no acaba essent la que havien percebut durant les portes obertes.

D'altra banda, aquests centres acaben competint entre ells, com a mínim, per tenir plenes les places amb primeres opcions. I les famílies moltes vegades ens deixem portar per sensacions que, al final, no tenen res a veure amb l'educació dels nostres fills i filles.

Ara, amb el canvi de zonificació, esperem que tota aquesta tensió es vagi relaxant mica en mica, però estaria bé que, entre totes, anem pensant en un altre format de portes obertes on les escoles cooperin entre elles i posin en valor l'essència de l'escola pública per sobre dels projectes educatius i particularitats de cadascuna d'elles i on les famílies surtin amb la tranquil·litat de saber que qualsevol serà una bona escola. Què bonic seria veure una única jornada de portes obertes amb totes les escoles públiques fent pinya en comptes de competir. Afes, direccions, ajuntament, hi anem pensant?

CARME ROCA és Tresorera de la Coordinadora d'Afes de Sant Cugat