Els corrals i la segregació

Josep Manuel Prats

Publicat: el 10/nov/21
Els experts |

Una de les eines que fa una colla d'anys es va imposar des de l'administració va ser el tema de les 'zones escolars'. L'administració pensa per tots? Decideix per tots? Potser en algunes coses sí, perquè és qui hem escollit per fer-ho, però no en l'educació dels nostres fills.

Els drets fonamentals estan ben definits. No em canso de recordar tot el munt de declaracions, convenis i pactes internacionals que s'han d'aplicar a la normativa, i tots ells diuen que els pares i mares som els primers i principals educadors dels nostres fills, i que tenim el dret a que siguin educats segons els nostres principis i conviccions, donant la llibertat de crear escoles diferents a les promogudes pels Estats, i que ha de ser gratuïta.

L'administració s'ha auto atorgat el (dubtós) dret a programar i a planificar l'escolarització dels infants. D'acord, s'ha de poder planificar, però mai per damunt d'un dret fonamental sinó al servei del seu assoliment. I a Sant Cugat i Catalunya aquests drets perillen. Ens venen un país de llibertats, de pluralitat, de diversitat... i només fan que limitar i escorxar drets fonamentals.

Primer, per la tendència a fer corrals educatius. Es va assolir fa uns anys, amb la participació de tothom, un espai educatiu a la ciutat on aquests drets fonamentals poguessin ser exercits per tothom, i ara es pretén retornar al passat. Poc progrés.

Qui nega la major, amb arguments fal·laços, vol canviar la veritable realitat. I la veritat, i la realitat, és que les famílies volen poder triar la seva escola, preguntin!!!!, ja sigui la del costat de casa o una altra, perquè a Sant Cugat tenim pluralitat d'escoles i projectes educatius, i tots són bons. Quina mania a fer aquests corralets i obligar les famílies i als nens a estabular-se a la zona que tenen més a prop. Tots vivim on podem, sovint no on voldríem. Però l'escola s'ha de poder triar, perquè ens hi juguem el més important que tenim, que són els nostres fills i filles.

Ben cert que la segregació escolar és un problema, i fa pena que qui es va auto excloure d'un pacte de país per lluitar tots conjuntament contra aquest problema, vulgui imposar-nos a la resta un model que cada cop es demostra més ineficaç contra la segregació, bàsicament perquè és la segregació residencial una de les més grans causes de la segregació escolar. Si es vol parlar seriosament del tema, cal escoltar a tothom i no fer ideologia barata amb l'educació.

Segon, es posa en pràctica la segregació de nou a les Taules de planificació. Ara el departament, amb la connivència interessada d'alguns ajuntaments com el nostre, rebutja la possibilitat que hi formin part "persones que puguin aportar coneixement" des de l'escola d'iniciativa social. Com si no formessin part del Servei d'Educació de Catalunya.

Volen una societat obedient i submisa als seus dictats, com fa més de 50 anys. Canviar-ho tot, perquè res canviï. Maquillatge polític... o gatopardisme, n'hi diuen...

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL (Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya)