No ens passa res més important, a l'escola?

"En matèria d'educació afectiva i sexual hi ha unes matèries instructives, però fonamentalment un intangible educatiu familiar"

Josep Manuel Prats

Publicat: el 10/mai/21
Els experts |

El departament d'Educació llença un nou programa, el 'Coeduca't'. És un programa de coeducació, essencialment d'educació sexual i afectiva. El nom, bé; però res més. Portem 40 anys d'educació mixta i sembla que res funciona en això. ¿Ni des de la família ni des de l'escola hem sabut educar els nostres fills en el respecte a la dignitat de les persones? En conseqüència, ¿no hem sabut, ni família ni escola, educar en l'afectivitat, el respecte a la llibertat individual, a la diversitat, a la democràcia, a la pluralitat? ¿Necessitem, ara, un programa addicional per als infants i joves, quan tenim un fracàs escolar galopant, que creix els darrers anys, quan les famílies necessiten tot el suport des de l'escola per incorporar-se al procés educatiu dels seus fills amb l'escola?.

Cal educar els fills, principalment des de la família, i també des de l'escola, en els drets fonamentals, i per tant en el respecte per la dignitat humana, l'afectivitat, la llibertat, la diversitat i la pluralitat. Però cal tenir en compte què diuen les declaracions i cartes dels drets fonamentals, tots, que fan referència a drets i obligacions de pares i mares, fills i filles, i sistema educatiu.

Per això, crec que és millor començar reconeixent els consensos de la Declaració universal dels drets humans, de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, de la Convenció sobre els drets de la infància, del Pacte Internacional de drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics, de la Resolució del Consell d'Europa, que són part del nostre cos jurídic actual i al redós de les quals caldria fer les lleis (la Constitució, l'Estatut, la LEC, la LOMLOE...):

1.- Els pares i mares som els primers educadors.
2.- Els pares i mares tenim el deure i el dret d'educar els nostres fills i filles.
3.- Els pares i mares tenim el dret i el deure a educar-los en un seguit de principis de dret natural, així com en la ciutadania i els principis democràtics de la societat en la que vivim.
4.- Els pares tenim el dret a educar els nostres fills segons els nostres principis filosòfics, morals i religiosos que ens convinguin, respectant el que es diu al punt 3.
5.- Els infants tenen dret a una educació de qualitat i gratuïta.
6.- L'estat té el deure de garantir tot l'anterior.
7.- Existeix el dret de la iniciativa social a promoure i proveir el servei d'educació en les condicions establertes a les lleis, així com al seu finançament en igualtat de condicions per a tots per part de l'estat, per tal de garantir tot l'anterior.

Com a conseqüència, entenem que en matèria de coeducació i educació afectiva i sexual hi ha unes matèries instructives, però fonamentalment un intangible educatiu familiar. Pel que fa a les matèries sobre la biologia humana entra en la competència de les escoles, i que tot el que fa referència a la formació afectivo-sexual dels infants correspon als seus pares decidir com la transmeten. El que sempre hem demanat és la formació de les famílies, a qui caldria donar tota aquesta formació del programa per tal que la transmetin als seus fills, ja que són ells els que saben quin és el moment i quina és la forma que sigui millor per a cadascun d'ells. Ben igual que desvetllar aquells "misteris" de les dents que desapareixen a canvi d'un petit regal, o els Reis Mags, o el tió, que en acabat s'integren a la personalitat, enriquint-la. Creiem que manllevar aquesta posició de primers educadors als pares no és gens bo.

Estarem tots d'acord que actualment existeix una hipersexualització de la infantesa a la societat, denunciat per tots els sectors socials, que cal ser curosos en no potenciar encara més, doncs ha demostrat els seus perjudicis en els drets dels infants i el seu desenvolupament. I si estem pel desenvolupament i educació integral d'infants i joves, cal que sigui harmònicament, en totes les
dimensions de la persona: física, emocional, intel·lectual, social i espiritual. Per això, insisteixo que cal formació per a les famílies. I les escoles i AMPA tenen una gran oportunitat de formar-les, tot vinculant-les a l'escola i al seu projecte, generant confiança. Si algunes o moltes famílies, malgrat aquestes iniciatives de formació cap a les famílies, creuen que han de delegar aquesta formació a l'escola, així ho han de fer perquè estan exercint el seu dret i la seva llibertat.

Però igualment tenen dret i llibertat a no fer-ho aquelles famílies que vulguin conservar la seva prerrogativa de primers educadors, segons els principis de consens que deriven dels drets fonamentals. Per això cal respectar la llibertat d'elecció de l'educació que se'ls ha de donar als fills, que els drets fonamentals reserven als pares i mares.

Finalment, els plans d'igualtat, de coeducació, i els plans de convivència, que totes les escoles han de tenir, ja contenen tots els elements necessaris per dur a terme aquesta formació de l'alumnat, involucrant els pares i mares, sense els quals aquesta transmissió de valors quedaria coixa.

Creiem que aquest projecte respon ara a un interès ideològic (no només polític) que parteix de la consideració errònia que les famílies no tenen la capacitat d'educar els seus fills en aquesta matèria, i que és l'Estat qui ho ha de fer.

Aquesta desconfiança no es justifica de cap manera. La formació en coeducació cal entendre-la dins de la formació en drets
fonamentals (tant pel que fa a la DUDH i dels drets dels infants) i ha de compartir-se entre diferents àmbits: família (primers educadors), escola (extensió instructiva i social que la família ha de poder triar), i societat (formació complementària, oci i mèdia). Cadascú en l'àmbit que li és propi, però és la família la que creiem que té el dret i el deure de decidir què, com i quan.

JOSEP MANUEL PRATS és president de FAPEL