31 d'agost, cap d'any

'Aquesta feina nostra és especial en moltes coses i enganxa'

Patrícia Ravetllat

Publicat: el 9/set/19
Els experts |

Quan ets mestre, els anys naturals són clarament de setembre a setembre, no de gener a gener com passa en la majoria d'altres professions. I, després de més de 30 anys dedicada a l'educació, aquesta particular organització anual ha traspuat fins a la meva vida personal i familiar: el setembre es converteix en un moment importantíssim de l'any. Per dir-ho d'alguna manera, el 31 d'agost s'equipara amb el 31 de desembre, moment en que, com mana la tradició, es fan tots els rituals de propòsits de canvis. En el meu cas, tothom de la meva família i amics em desitgen 'un bon any' ja el 31 d'agost. Aquesta feina nostre és especial en moltes coses, però n'hi ha una que és la que, quan era jove, em va 'enganxar' i encara hi estic: cada curs és diferent, tens oportunitat de començar coses que no havies provat, pots posar en pràctica el que has aprés dels teus alumnes i companys l'any anterior i que mai (en 30 anys, imagineu-vos) no havies caigut que podrien ser interessants i productives, i per tant és un moment on tot és possible: 1 de setembre, dia important en la vida dels mestres.

Aquest any el primer dia de curs escolar ha estat el 2, dilluns passat. L'arribada és emocionant encara que us sembli infantil el terme que utilitzo. La reunió de benvinguda que fem tot el claustre es a les nou del matí, però els professors, personal no docent, direcció, manteniment... anem arribant abans per poder-nos saludar amb tranquil·litat. És curiós que ningú no ens ho diu, però tots ho fem, des de sempre. Un cop feta la presentació de l'equip i consensuat el calendari de la setmana 'pre-alumnes', comença una activitat impressionant que cada any em sorprèn. Es com si s'engegués una gran màquina amb moltes peces, cada una per encaixar en un lloc, només quan totes estan ben ajustades, la gran màquina comença a moure's. Des del meu punt de vista, cada curs, cada setembre, és un espectacle impagable.

Però la màquina no està complerta fins que no arriba el primer dia de classe, aquest any el 12. Llavors tenim les peces més importants de totes, les centrals, a l'entorn de les quals tot gira: els alumnes. Alguns dels que llegireu l'article potser heu estat alumnes d'escola i recordeu que el primer dia fem una reunió oficial de benvinguda a l'auditori on parlem direcció i coordinacions. Us mirem des de la tarima, observem com heu canviat durant els mesos que no us hem vist, canvis que vosaltres no detecteu, i llavors presentem el curs. No us ho creureu, però per a nosaltres és un moment important cada any. En aquest moment comença un desplegament de diferents temes, simultàniament: comissions dels equips per la convivència de primària i secundària, comissions de la revista 'Tot Avenç', votacions dels delegats de classe, comissions de Responsabilitat Social Corporativa, aquest any relacionat amb el medi ambient i el reciclatge, presentació de la nova avaluació, calendaris, iPads a 1r, repartir material...tot això barrejat amb les expressions d'alegria dels alumnes en retrobar-se amb els amics, i també perquè no amb els seus professors.

Aquest dia sempre tinc el mateix desig quan miro tot el que està passant just davant meu : 'que segueixi aquest ambient i aquesta energia tot el curs, tots els nous mesos'. I a dia d'avui, després de 31 anys fent inicis de cursos, he de dir que, tot i els moments més crítics que tenen lloc normalment a mig curs (síndrome post-vacances de Nadal), quan fem la cloenda amb alumnes i professorat, puc veure que aquella gran màquina que fa mesos que va a tota marxa, va parant ordenadament i amb grinyols d'alegria. Llavors és el moment de revisar, reparar, posar peces noves que l'ajudaran i, finalment, de deixar-la reposar. Aviat arriba el fi d'any dels mestres, el 31 d'agost, i començarem un altre cop fent-ho tot igual i segur, tot diferent. Com deia, això 'enganxa'; és el que a mi m’ha passat.

Aquest també serà un bon curs.

PATRÍCIA RAVETLLAT és directora de l'escola Avenç