LES ARRELS I ELS DIES (Pedra i Sang)

Amb la Sala Capitular plena de gom a gom, com ho ha estat en les set representacions posteriors, avui és el dia del IV Camí de Justícia que porta a Sant Cugat els membres dels Amics de Berenguer de Saltells de Cerdanyola, s'enceta la primera representació de la 8ª edició de Pedra i Sang. De fet són vuit anys de funcions i un de lectura dramatitzada, o sigui que l'any vinent, 2009, arribarem al 10è aniversari de la posada en escena d'una obra que ha esdevingut tradició a partir d'un encàrrec de l'Ajuntament fet per l'any 2000 i que el poble, un nucli significatiu de la població d'aquesta ciutat que ha deixat de ser poble fa temps, ha convertit en una mena de senyal d'identitat.

Poques ciutats del país tenen un espectacle que, basat en un fet històric, repeteixi en els escenaris reals una recreació com aquesta. Acceptem dues característiques per ser fidels a la veritat. El fet decisiu, l'acte sacríleg, es va produir a l'Església i no a la Sala Capitular i fora de les quatre figures històriques (l'abat Biure, Saltells, Çarovira i el rei), els altres personatges són fruit de la invenció de l'autor, però la versemblança és evident i, sobretot, la utilització dels elements contraposats, són un encert estilístic i dramàtic que, per repetit no perd validesa, s'acosta a l'estil shakesperià.

Nova edició amb parts del text renovades, al·lusions al nou emperador que aviat s'entronitzarà amb cara fosca, segons comenta el monjo cellerer horroritzat, continuïtat en l'existència de les guerres i l'agressió a les dones, i els comentaris de la vida quotidiana en la que giren els dies i les hores del poble que, com en un escenari, veu les baralles i intrigues de la noblesa i el clero sempre aliens a la seva realitat, a la seva crisi permanent.

Renovació substancial del cor del poble, una de les fites ja assolides, que genera l'ampliació de persones que viuen el fet teatral i tradicional, en alguns casos com una manera d'integració a la ciutat i en altres com la consolidació d'una vida ja activa en diferents àmbits. Bon nivell de veus, polifonia en el cor del poble, monodia en el cor dels monjos (com explicava magistralment Joan Alavedra, en la seva xerrada prèvia).

M'agrada sempre fer menció del nous incorporats: Sergi Misas com Rei Pere III, Albert Ruiz com monjo músic, les nenes Mireia Sapena i Carla Viladric, que es tornen en el seu paper, i Clara Bassó i Sara Nogueras com les joves i confirmar l'excel·lència dels rols incorporats per Jaume Pla, Joan Berlanga i Xavier Tor, així com la resta d'intèrprets que figuren a la fitxa tècnica. Recordin les arrels... i els dies.

Eduard Jener


FITXA TÈCNICA


PEDRA i SANG
de Josep M. Jaumà. Música de Joan Alavedra.

Intèrprets: Jaume Pla (Abat Biure), Joan Berlanga (Berenguer de Saltells), Xavier Tor (Pere Çarovira), Sergi Misas (Rei Pere III, el Cerimoniós), Joan Fàbregas (Monjo hortolà), Xavier Serrat (Monjo cellerer), Josep M. Jaumà (Monjo estudiós), Albert Ruiz (Monjo músic), Encarna Adelantado (Dona) Àlvar Roda (Home), Martina Pérez Vilarasau (Noia), Mireia Sapena/Carla Viladric (Nena), Clara Bassó, Sara Nogueras i Mònica Portillo (Noies). Cor dels Monjos: Max Aguilera, Pere Codó i Albert Ruiz.
Cor del Poble: Josep Andreu, Clara Bassó, Ignasi Bassó, Glòria Boqué, Fidel Castells, Jesús Díaz, Lavínia Herrera, Francesc Jaumà, Pilar Marco, Margarita Martín, Pilar Miralles, Roser Nadal, Sara Nogueras, Martina Pérez Vilarasau, Mònica Portillo, Maria del Mar Puche, Joan Puigdomènech, Àlvar Roda, Yésika Roldán, Marisa Salgado, Adelaida Sanfeliu, Mireia Sapena, Núria Serra, Albert Valero, Àngels Vidal, Josep Vidal, Carla Viladric i Eulàlia Xirinachs.

Escenografia: Eva Alonso i Dolors Vilarasau. Tècnic de llum i so: Joan Ruiz. Figurins: Mercè Crespo. Adjunt a la direcció musical: Max Aguilera. Adjunt a la direcció escènica: Joan Berlanga. Regidora: Joana Martí. Utillera: Anna Gomar. Sastresa: Eulàlia Cortijos.

Direcció musical: Jordi Piccorelli
Dramatúrgia i direcció escènica: Dolors Vilarasau.



SALA CAPITULAR DEL CLAUSTRE DEL MONESTIR DE SANT CUGAT
Dijous, 18 de desembre de 2008