UN ALTRE SANT CUGAT (Nit andalusa)

Des d'aquell Juanito que als quatre anys i de la mà de la seva mare ja recitava poemes per les antenes de Ràdio Barcelona, transitant pel anys de teatre amb els 'Cátaros' i pel seu pas pel teatre santcugatenc, Juan Reverte sempre s'ha mostrat fidel a una manera d'entendre la interpretació i a un estil propi de recitació colorista i vehement. Amb el pas del temps Reverte ha perdut histrionisme i efectisme, i ha guanyat en profunditat i sentiment, però en la manera de dir, de fer, de sentir la poesia, Reverte és en essència el mateix. Ja se sap, Genio y Figura...

Ahir se'l va veure especialment tendre i emocionat, acompanyat a la guitarra pel seu fill i va passar des del to més xulesc de 'Ahora me toca a mi' d'Antonio Quintero o 'Me da usted candela, amigo?' de Rafael de León, a tons més intimistes com el del 'Poema de la soleá' de Manuel Benítez Carrasco i sobretot a 'Marioneta' que interpreta amb un gran sentiment i propietat. Un recital que va mostrar un Juan Reverte madur, emotiu i transcendent, que va comptar en tot moment amb un acompanyament apropiat a la guitarra a càrrec de David Reverte, que va ajudar sense interferir el propi ritme de cada poema. El bis 'Qué lástima' de León Felipe on el poeta parla de la falta d'arrels, tot i la gratitud amb la terra que l'acull, va tancar la primera part que el públic va aprofitar per degustar tapes fetes pel grup de dones puntaires de l'entitat.

Tapeo i cervesetes que van propiciar una segona part a càrrec del 'Combo de Alba Guerrero', en un recital que em va sorprendre molt gratament. Agafant com a base els temes tradicionals i els 'palos' del flamenc aquesta dona de Huelva ha aglutinat un conjunt de companys, molt d'ells de l'ESMUC o del Taller de músics, en aquest concert que parteix de les arrels tradicionals del cant de la seva terra per a crear un espectacle de fusió entre el flamenc i el jazz.

Van començar amb uns 'solos' de les dues dones (Alba Guerrero i Alba Carmona) 'tonás', cançons de 'trilla', 'martinetes' i els 'tanguillos' de Jorge Pardo (veu clara i nítida, la Guerrero, profunda i greu, la Carmona), per a donar pas a tot el Combo (Pau Vallet i Jordi Rodríguez, guitarra, Joan Asensio, guitarra elèctrica, Carlos Cortés, percussió, Paco Perea, contrabaix i David Carrasco, saxo), que van interpretar, en una versió 'aflamencada' de la pròpia Alba Guerrero, 'Las simples cosas' de l'argentina Soledad Pastorutti. Va seguir una adaptació instrumental de l'àlbum que Paco de Lucia va dedicar al famós poeta i músic de l'Al Andalus, Ziryab, que lligava la música flamenca amb les arrels àrabs. La 'copla' dedicada a Maria la Portuguesa, empeltada de l'esperit del fado, i el cant de les dues dones amb allò de 'saltan los clavos del yunque a fuerza de martillazos', van propiciar la intervenció, com a 'guinda' final, del 'bailaor' Frederic (Fede) Gómez, deixeble d'Antonio Canales, que es va marcar un 'taconeo' fet de pura energia, sensibilitat i sentiment.

Un concert d'un grup d'artistes joves, d'aquests que ara anomenen emergents, que ens mostren com el respecte a la tradició no està renyida amb la modernitat, ni la puresa de les essències amb el mestissatge. Un concert, pel que cal felicitar al programador del Teatre la Unió, que pel talent i força creativa es mereixerien poder repetir, aquí o arreu.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

NIT ANDALUSA

Intèrprets:

Juan Reverte (recitació) i David Reverte (guitarra).

COMBO ALBA GUERRERO
Alba Guerrero i Alba Carmona (cantaoras), Pau Vallet i Jordi Rodríguez (guitarres), Joan Asensio (guitarra elèctrica), Paco Perea (contrabaix), David Carrasco (saxo), Carlos Cortés (percussió) i Frederic Gómez (bailaor).

Tècnics de llum i so: Sergi Garcia Tobella/Bernat Llunell (Watts Mòbils)


TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 14 de novembre 2008