AUSTERITAT (Itinerari de paraules)

Un reduït i selecte públic es va reunir ahir al Teatre de la Unió per escoltar 'Itinerari de paraules', una selecció personal de contes i poemes, preferentment en català, feta per la pròpia Montserrat Carulla. Ella va ser del tot clara des de l'inici quan en una mena de declaració de principis, i en un món amb predomini d'imatges visuals, va apostar amb aquest espectacle i al llarg d'una hora i escaig per la paraula pura i dura en un itinerari íntim pels mots, mostrant-nos que llegir pot ser una manera d'entendre el món i penetrar pels recondits plaers de la sensibilitat i de la intel·ligència.

I ens va oferir una antologia personal feta de poesies i contes que tenien en comú la tendresa i la ironia, sense obviar una certa transcendència. Així varem poder fruir de Miquel Martí i Pol que va obrir i tancar el recital (amb el poema 'Parlem de tu' que va dedicar a la memòria de Josep M. Xirinacs), Joan Margarit, M. Mercè Marçal, Palau i Fabre, Salvat-Papasseit i León Felipe. També hi van ser presents i pel que fa a relats curts: Pere Calders, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Isabel Clara Simó o Mercè Rodoreda.

L'actriu, mestra i exponent d'una de les darreres generacions d'actors que encara saben dir el vers, ens va delectar amb el seu sentit del ritme, amb el domini de la paraula i de la pausa, i amb la seva veu càlida i ben timbrada que ens transportava cap el món de l'emoció. En els contes, la Zerafina, la història de la criatura que es va trobar un bitllet o el vampir calderià, posem per cas, li van permetre entrar dins una vessant més interpretativa i ens va fer adonar fins a quin punt domina també el recurs narratiu.

La resolució escènica no va ser tan brillant. L'escenari estava distribuït en tres conjunts d'elements, il·luminats cadascun amb un llum zenital, que destorbaven més que no pas ajudaven a la comprensió. Faristol amb tamboret alt, taula amb cadira, i una mena de puf propiciaven un intranscendent deambular de l'actriu del faristol a la taula i de la taula al faristol, amb un tercer element, el del puf, que ni tan sols va utilitzar.

Un espectacle auster, acord al temps de crisi, que trobava els seus millors moments quan l'espectador tancava els ulls i es deixava transportar al món de l'imaginari a través de la veu de la Carulla, apropant-nos als ancestres de la tradició oral transmesa de pares a fills, i en especial d'àvies a néts.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

ITINERARI DE PARAULES.
Antologia de poesies i contes feta per Montserrat Carulla

Intèrpret: Montserrat Carulla

Producció: Entresol de Produccions

TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 7 de novembre de 2008