ÈTICA I ESTÈTICA (La forma de les coses)

La temporada passada varem veure al Teatre de la Unió 'Les coses de la forma', una reescriptura amb embolcall d'experiment de 'La forma de les coses' de Neil Labute, dins un projecte tutelat de postgraduats de l'Institut del Teatre. Ja aleshores vaig expressar les ganes de veure a Sant Cugat el text primigeni que en la posada en escena de Julio Manrique tan d'èxit havia obtingut a l'Espai Lliure de Barcelona. Divendres va arribar en forma de regal aquesta producció al teatre de la Unió amb una sala no tan plena com seria desitjable, suposem que per mor de la pluja que queia al carrer i, més que per la castanyada, pels atribolats i complidors pares que circulaven pel carrer amb uns fills caracteritzats de monstruets o fantasmes, segons els canons que imposa la societat de consum i la importació de tradicions foranes que venen d'Amèrica.

El text de Neil Labute, dramaturg, guionista i director de cinema també ens arriba d'Amèrica, i tracta d'un tema constant en la societat occidental com és la preocupació per l'estètica i que a ell, home de més de cent quilos, el preocupa i sofreix en la pròpia carn. La mateixa preocupació que ja havia mostrat d'una manera explícita a l'obra 'Fat Pig' que es va presentar la temporada passada a Barcelona amb el títol de 'Gorda'.

'La forma de les coses' ('The shape of things') explica la història d'amor d'un home, que decideix canviar cos i esperit induït per la dona que estima, fins adquirir un cos d'acord amb els cànons de bellesa. Aquest fet li farà abandonar fins i tot la relació amb els amics de tota la vida: la parella formada per Jenny, l'ex-novieta de joventut i l'amic Tony. L'obra, presentada a l'inici com una mena de comèdia sentimental, prendrà un tomb inesperat i tràgic quan ens adonem que tot plegat no ha representat una història d'amor per part de la novia escultora, sinó una manipulació per presentar davant el públic la instal·lació de 'l'escultura humana' de la tesi doctoral de la dona. El text planteja doncs els límits de l'art a través d'una situació extrema i fins a quin punt, apel·lant la llibertat de l'artista, li és lícit tot, apuntant que els límits estan en la pròpia ètica del creador.

Julio Manrique, en aquesta tercera incursió en la direcció ('El miedo y la música' i 'Els boscos' foren els seus primers treballs), aconsegueix portar-nos al rerefons de la tragèdia del personatge protagonista a través d'una actuació realista que imprimeix als actors, imitant amb superposicions els diàlegs de la realitat, i creant un espectacle a mig camí entre la teatralitat i el llenguatge del cinema i de la televisió (i no ho dic com un retret sinó com una gran troballa!). Fins i tot l'escenografia, segmentada en petits 'sets', recorda els 'platós' de televisió.

Marc Martínez, recreant Adam, el personatge protagonista, aconsegueix una actuació memorable, dúctil i canviant alhora. Mireia Aixelà, com a Eveling, la manipuladora i pèrfida escultora, construeix un personatge que li va com anell al dit (intercanviant el paper amb el que feia Cristina Genebat a l'estrena la temporada passada a Barcelona, degut a l'embaràs real de la Genebat, que ara interpreta la dolça Jenny. Xavi Ricart, un realista Tony, completa un ajustat repartiment. L'actuació compacta i còmplice d'aquests quatre actors i de l'equip tècnic aconsegueix un espectacle rodó, si no fos per alguns tempos més propis del llenguatge cinematogràfic que del teatral, que allarguen innecessariament algunes escenes.

Aviat tornaran al Lliure, no s'ho perdin.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA


LA FORMA DE LES COSES
de Neil Labute. Traducció de Cristina Genebat

Intèrprets: Mireia Aixalà (Evelyn), Marc Rodríguez (Adam), Xavi Ricart (Tony) i Cristina Genebat (Jenny).

Escenografia: Lluc Castells. Ajudanta d'escenografia: Irene Martínez. Construcció d'escenografia: Castells Planas de Cardedeu/Teatre Lliure. Vestuari: Maria Armengol. Caracterització: Ignasi Ruiz. Video: Ivan Carrero. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Dani Aznar. Ajudant de direcció: Norbert Martínez.

Direcció: Julio Manrique.

Coproducció: Teatre Lliure/La Troca


TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 31 d'octubre de 2008